Biografia

Neix a l’Eixample de Barcelona, el primer de nou germans, en una família molt coneguda de la cultura catalana. El seu oncle Josep Maria Folch i Torres és famós escrivint contes per a infants. El seu pare, Lluís Folch i Torres és periodista, crític d’art i pedagog, fundador del primer laboratori de Psicologia aplicada a la infància a nivell privat, segons ens explica el seu fill.
Quan Lluís Folch i Camarasa té 15 anys, ja ajuda el seu pare a passar tests, que llavors es deien “reactius”, a l’Institut Torremar, fundat pel seu pare a Vilassar de Dalt l’any 1928 per educar nens abandonats, molts d’ells deficients mentals. Després, entre els anys 1932 i 1934, assisteix a cursos de Psicotècnia amb els doctors Mira i Moragues a l’Institut de Psicotècnia de la Generalitat.
Cursa batxillerat a l’únic institut de l’època, situat a l’edifici de la Universitat i, després, estudia Medicina a la Facultat del carrer Casanova, llicenciant-se l’any 1936. Quan ja té 30 anys, estudia, també, Magisteri. Ell es defineix tot sovint com a metge pedagog. El setembre de 1936, guanya una plaça al Servei de Pediatria de l’Hospital de Sant Pau. I el mateix any, el seu pare el nomena director de l’Institut Torremar, càrrec que ocupa fins al 1982. Després, des del 1987 al 1990, encara és president de la Fundació Torremar.
El 1938, es casa amb Montserrat Soler Bachs, filla del doctor Martí Soler, amb qui té 3 fills. Es queda vidu als 31 anys i es casa en segones núpcies amb Mercè Soler Fontrodona amb qui té set fills més. En total, tres fills són metges.

Com a metge, s’especialitza en Psicopatologia de la infància i de l’adolescència i és professor d’aquesta assignatura a l’ensenyament de la Facultat de Psicologia i Lletres de la Universitat de Barcelona durant vint i cinc anys . Però, ell -abans que tot- és un gran clínic, encisat per la seva professió i amb una gran estimació per als nens i, en especial, per als més fràgils de la societat que, segons ell, són els infants i els vells, als qui s’hi dedica, també, quan ja és gran.

Folch i Camarasa té una personalitat molt forta i vital. Impressiona la seva capacitat de treball, el seu gran optimisme i la seva fermesa. Gran comunicador, dóna infinitat de conferències i sempre omple la sala de gom a gom. Sempre disposat a ajudar a qui li demana el seu consell o la seva orientació sobre un infant o adolescent amb una patologia mental. Folch, també, és impulsor i creador d’estructures assistencials. El 1941, crea un Servei de Psiquiatria Infantil a l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, que dirigeix fins a la seva jubilació i on ensenya l’ofici a un bon nombre de psiquiatres infantils. A més, és un dels fundadors del Servei de Psiquiatria Infantil de l’Hospital de Sant Joan de Déu. També, durant molts anys, dirigeix el Servei de Psiquiatria Infantil a la Càtedra de Psiquiatria del professor Ramón Sarró a l’Hospital Clínic, impartint algunes classes de Psicologia infantil als estudiants de Medicina.
No es pot deixar d’esmentar la seva important tasca com assessor del Jutge al Tribunal de Menors de Barcelona durant quaranta anys.
El doctor Folch porta totes aquestes activitats endavant amb un gran entusiasme fins als últims anys de la seva vida i no deixa mai d’estudiar, d’estar al dia de les noves aportacions i de la recerca que es fa en el camp de la Psiquiatria infantil.

Entre els molts reconeixements que rep al llarg de la seva vida, és de destacar el seu nomenament com a soci d’honor de l’Associació Espanyola de Pedagogia Terapèutica (1966), el Premi de la Solidaritat Marta de Moragas (1985), la Medalla Francesc Macià de la Generalitat de Catalunya (1988), membre de l’Institut d’Estudis Catalans (1990), president d’Honor de la Societat Catalana de Pedagogia (1992), soci de Mèrit de la Societat Catalana de Pediatria (1993), Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1993).

L'any 1999, en homenatge pòstum, l'Ajuntament de Vilassar de Dalt dóna el nom de doctor Lluís Folch i Camarasa a un dels carrers de la vila.

EDLL