Biografia

Estudia Medicina a la Universitat de Cervera, d’on és catedràtic de Matèria Mèdica, Terapèutica i Higiene. A Barcelona, dirigeix el Col·legi de Medicina i Cirurgia l’any 1843 fins al 1847, quan passa a ser catedràtic a Madrid fins a la seva jubilació, residint a Guadalajara fins que mor a una edat avançada. Ja a mitjan del segle XIX, Fèlix Janer i Bertran s’esdevé una referència mèdica a nivell europeu, compaginant l’ensenyament, la medicina privada i l’activitat política. Fou Conseller d’Instrucció Pública

Escriu nombrosos tractats mèdics i divulgatius com, per exemple, una instrucció per preservar-se del còlera morbo asiàtic, que havia provocat una gran mortaldat en diverses ciutats espanyoles l’any 1834. És, també, un dels introductors de l’Homeopatia a Catalunya i té un paper destacat en la seva difusió. Membre de totes les institucions científiques de Barcelona com les Reials Acadèmies de Medecina, de Ciències i Arts i de les Bones Lletres, entre d’altres, i, també, de les civils com la Sociedad Econòmica Barcelonesa d’Amics del País. Janer pertany, igualment, a institucions madrilenyes com la Reial Acadèmia Nacional de Medecina i la Reial Acadèmia d’ Història.

A més de divulgar el seu coneixement científic com a catedràtic de Clínica Mèdica, succeint al seu mestre Dr. Francesc Salvà i Campillo, a Barcelona, Fèlix Janer té una gran importància per la seva aportació a una nova concepció de l’ètica mèdica i la responsabilitat social de la Medicina vigent durant molts anys. En el seu tractat Elementos de moral médica ó Tratado de las obligaciones del médico y del cirujano en que se exponen las reglas de su conducta moral y política en el ejercicio de su profesión, explica com els metges han de visitar els malalts, pobres i rics, el tracte que han de tenir amb els pacients dels hospitals, el comportament a seguir davant les epidèmies i els contagis, etc. Aquest treball -pioner al segle XIX- fa que en els congressos mèdics sobre aquesta temàtica encara avui es recordi el seu nom.

Paral·lelament, el Dr. Janer té una vida política i una activitat social notables. Durant la Guerra del Francès, gràcies al seu domini de la llengua francesa i al fet que va oferir assistència mèdica gratuïta en diversos hospitals militars, evita un assalt de l’exèrcit napoleònic a Vilafranca. És triat com a membre de la Junta Provisional de la Província de Catalunya durant el procés revolucionari i és escollit diputat a Corts per Catalunya en dues ocasions (1820 i 1840), prenent part activa en els debats sobre el projecte de llei de sanitat. En les seves intervencions com a diputat, Fèlix Janer defensa fermament els interessos econòmics de Catalunya. Destaca, també, el seu convenciment i lluita per dur a terme la reforma universitària, pel retorn de la Universitat a Barcelona i la millora de la sanitat pública, entre d’altres.

Fèlix Janer és un dels impulsors del periodisme mèdic a Catalunya i de la Gaseta de Catalunya perquè es planteja la informació com objectiu principal per “il·lustrar el poble traient-lo de les tenebres en què l’han submergit l’error i el fanatisme coberts les més vegades amb el vel de Religió”. El Dr. Janer, en la seva joventut, ja defensa la necessitat d’una educació i una sanitat per a tothom per fer una societat més justa. En molts aspectes educatius, és un home molt avançat al seu temps que recomana als seus alumnes aprendre llengües i viatjar considerant que la Medecina és una ciència universal.

El doctor Fèlix Janer fou el primer degà de la Facultat de Medecina de la Universitat de Barcelona alhora que un ferm impulsor de la Sociedad Médica General de Socorros Mutuos de Catalunya.

JBM