Biografia

Estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona i l'acaba el 1928. Els dos últims anys de carrera, és intern a la càtedra de Patologia Quirúrgica del Dr. Antoni Trias i Pujol. S’ocupa del laboratori d’anàlisis clíniques del Dispensari de l’Aparell Digestiu i s'hi està fins al 1934. En aquest temps, escriu dos volums de la sèrie de Monografies Mèdiques que dirigeix el Dr. Jaume Aiguader: Anàlisi i Tècnica de coprologia i Anàlisi i tècnica exploratòria de la glàndula hepàtica.

L´any 1935, és nomenat director del Laboratori d’Anàlisis Clíniques de l'Institut Frenopàtic de Les Corts i el 1936, director del Servei de Transfusió de Sang de Barcelona, acabat de crear. Aquí, desenvolupa el mètode que porta el seu nom per extraure sang de forma asèptica i mantenir-la preservada i biològicament activa fins a la seva administració a distància del lloc d’extracció. Aquest mètode s’utilitza amb molta eficàcia durant la guerra civil espanyola ja que permet portar la sang obtinguda a Barcelona dels donants voluntaris als ferits del front mitjançant camions que disposaven de frigorífics. L’exèrcit republicà adopta oficialment aquest sistema a mitjan 1937. El funcionament del servei l'explica el mateix Duran i Jordà a la Revista de Sanidad de Guerra, 1937;8:307-357. Més endavant, ja a l'exili, publica el seu mètode a The Lancet, 1939;233:773-775.

Duran té, a més a més, el mèrit d’haver introduït procediments per la captació de donants amb missatges a premsa i radio així com en l'establiment d'una seqüència d’intervals de donació, a través d’un registre de donants de sang.

L´any 1939, s’exilia a Anglaterra al costat de Josep Trueta. Inicialment i després que li reconeixen el títol de metge l’any 1941, ha de treballar com a tècnic de laboratori a l’Hospital Ancoast de Manchester. Després, continua treballant d’anatomopatòleg al Monsall Hospital i al Booth Hall Children Hospital, des d’on fa notables aportacions sobre l’epiteli de les mucoses digestives i arriba a ser cap del servei d’Anatomia Patològica.

El 1950, obté la ciutadania britànica i, pocs anys després, mor d’un limfoma que ell mateix es diagnostica tres anys abans.

MBC