Biografia

Fill d’Antoni Sarró, natural de Tarragona, capità de la Marina Mercant, i de Teresa Condeminas, nascuda a Barcelona pertanyent a la família de la Naviera Condeminas. Josep Sarró estudia i passa la seva infància a Tarragona fins que inicià els estudis de Medicina a la Universitat Barcelona on es llicencia l’any 1922 al costat de companys com Josep Trueta i Antoni Bayés, entre d’altres.

Mentre fa la carrera és alumne intern per oposició al Servei de Cirurgia del professor Josep M Bartrina a l’Hospital Clínic i, un cop acabada, inicia un pelegrinatge per diferents llocs de treball. Encara l’any 1922, Josep Sarró és practicant i metge suplent del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, amb seu a la Rambla de Mònica, 25 de Barcelona. El 1925, el consell de govern de Mutual-Salus, acorda designar-lo metge numerari d’Urologia, Pell i Sífilis. A partir del 1929, exerceix de dermatòleg de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, primer com a metge auxiliar al Servei del professor Santiago Noguer Moré. El 1933, és ascendit a la categoria de metge adjunt fins que, per acord de la Junta Administrativa de l’Hospital, en sessió del 23 de novembre del 1946, es decideix suprimir el Servei de Dermatologia i Sifilografia amb l’objectiu de destinar les sales a l’hospitalització dels malalts tuberculosos. Però, la mateixa Junta acorda nomenar vicedirector de l’Hospital de Sant Llàtzer el doctor Josep Sarró Condeminas just quan aquest centre compleix la funció de leproseria. Aquest nomenament, però, no impedeix que pugui continuar com a metge ajudant de l’Hospital de Sant Pau en situació d’excedent.

Durant la Guerra Civil, Josep Sarró Condeminas presta els seus serveis com a cap de la Sala de Dermatologia a l’Hospital Militar de Presoners de San Pau, tal com indica un curiós certificat, datat a Barcelona el 20 de juliol de 1939, “Año de la Victoria, signat per “Don Ignacio Fernández de Castro y Molet, comandante médico del Cuerpo de Sanidad Militar, con destino como Delegado de Sanidad en Cataluña de la Inspección de Campos de Concentración de Prisioneros”, que afirma que Sarró ha exercit el seu càrrec amb diligència i assiduïtat amb la completa satisfacció de la “Jefatura de Sanidad”.

El 15 de desembre de 1947, Josep Sarró és designat dermatòleg amb caràcter eventual de l’Institut Nacional de Previsió mentre que, el mes de maig del 1948, és nomenat metge interí de la Unión y Alianza de Previsión com a especialista en Dermatologia alhora que continua exercint de dermatòleg a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, al Servei de Santiago Noguer Moré. És a l’Hospital on desenvolupa tota la seva activitat científica a més de la major part de l’assistencial.

El dermatòleg Josep Sarró és un dels pioners de l’especialitat i el primer en aplicar el Neo-Salvarsan nacional, el neo-spirol, pel tractament de la Sífilis en els diferents períodes de la malaltia. A més, fa un acurat estudi i seguiment de centenars de malalts tractats amb aquest nou medicament nacional. Per una altra banda, Sarró Condeminas és un dels iniciadors del tractament de les afeccions cutànies especifiques amb ràdium i radioteràpia. La seva dilatada experiència dermatològica i els bons resultats dels seus tractaments , els publica i els demostra fotogràficament en múltiples conferències.

En l’aspecte humà, cal ressaltar la seva humilitat i sensibilitat artística, demostrades en múltiples exemples com, quan durant els Cursos de Dermatologia que periòdicament se celebren a l’Hospital de Sant Pau, coneix el jove dermatòleg Xavier Vilanova, qui des del primer moment el conquista i li expressa la seva admiració per la claredat, capacitat de síntesi i rigor de les seves exposicions en totes les seves conferències. Al cap d’un temps, quan Vilanova esdevé catedràtic de Dermatologia de l’Hospital Clínic de Barcelona, cada matí a primera hora, Josep Sarró assisteix a les seves classes –assegut a la primera fila de l’aula- seguint-lo admirat i aprenent del catedràtic que tant va estimar.

El seu amor per les arts, primerament, el demostra entrant en contacte com a professional i, després, amb veritable amistat, amb el món de l'art català. Els artistes malalts es converteixen en amics amb els que comparteix moltes hores i anys de mutu afecte. Entre ells, per citar-ne alguns, els pintors Commelenín, Francesc Domingo, Camps-Ribera, Vidal Rollan, Puigdengolas, Bosch-Roger, l’il·lustrador del TBO Bartrolí, i el mateix Francesc Gimeno. És, també, bon amic del ceramista Llorens Artigas, de l’escultor Martí Llauradó i del violinista Francesc Costa. Josep Sarró és el metge de confiança i l’amic benvolgut d’aquests artistes.

Mor sobtadament d’una hemorràgia cerebral a Barcelona, a 60 anys d’edat, l’1 d’agost del 1957. Casat amb Elísia Palau de Riquer, deixa dos fills darrere: Josep Antoni i Manuel Sarró Palau, metges tots dos, dermatòleg el primer i cirurgià el segon. També, el nét, el cirurgià Manuel Sarró Alonso ha donat continuïtat a la nissaga mèdica dels Sarró.

MSP