Biografia

Descendent d'una família de metges que s'instal·la a Sant Martí de Sarroca a finals del segle XVII, ingressa al Col·legi de Cirurgia de Barcelona, essent deixeble de Pere Virgili. Als tres anys d’iniciats els estudis, obté la plaça de practicant major de l’ Hospital de la Santa Creu per oposició, càrrec que ostenta fins el 1775 i li comporta fer les disseccions anatòmiques. Aquest mateix any, participa com a ajudant metge de 2ª en l'expedició militar a Algèria ordenada per Carles III per lluitar contra els pirates. De tornada, desembarcats a Alacant, Queraltó rep l’encàrrec d’assistir els ferits d’aquesta campanya que ha acaba sent un fracàs militar. Torna a Barcelona i es reincorpora a la seva plaça de practicant major. Però, torna a marxar el 1776. Aquest cop, en qualitat de consultor, amb l’expedició comandada pel general Pedro de Ceballos al virregnat del Riu de la Plata, a l’Argentina. A la seva arribada a Buenos Aires, li confien la direcció de l’ Hospital Militar de la Illa de Santa Catalina.

Un anys més tard, novament a Espanya, el rei Carles III comissiona Josep Queraltó juntament amb altres metges a visitar hospitals de Londres com el Guy’s i St. Thomas i de Paris com l’Hôtel-Dieu i La Charité per adquirir experiència. De tornada, el rei els nomena catedràtics del Real Colegio de San Carlos de Madrid per aplicar els coneixements adquirits durant la seva etapa de formació a l’estranger. Queraltó rep, també, el nomenament de Cirurgià Honorari de Cambra de la Cort de Carles III.

Del 1793 al 1796, durant la Guerra dels Pirineus, dirigeix els hospitals militars de Navarra i Guipúscoa. En aquest temps, Queraltó esdevé cèlebre per la seva habilitat de guarir ferides per armes de foc en cobrir-les amb un apòsit i un embenat, aplicant foments calents. Malgrat tot, sembla que no està clar si va acabar publicant el seu mètode ja que el seu text mai ha estat localitzat i la difusió de la seva tècnica sembla que la deu a la divulgació que en fan altres metges militars.

El 1800, és comissionat amb el càrrec d’inspector general d’epidèmies per estudiar les epidèmies de febre groga a Andalusia. Des de Sevilla i a partir de l’experiència adquirida, Queraltó publica un text breu titulat Medios propuestos por D. Jose Queraltó para que el pueblo sepa desinfeccionar y precaverse si vuelve a reproducirse la epidemia que le ha consternado. Acabada la missió, és destinat als exèrcits d’Extremadura i Castella la Vella. Un any més tard, torna malalt a Madrid i hi resideix fins a la seva mort, atribuïda a les seqüeles d’una malaltia contreta durant la seva estada a Sevilla.

MBC