Galeria de metges

Biografia

Estudia cirurgia al Reial Col·legi de Cadis, sota el magisteri de Pere Virgili. Rep els primers graus en aquesta Facultat el 24 de setembre deL 1767, als 22 anys d'edat i, de seguida, iIngressa a l’exèrcit com a cirurgià del regiment de cavalleria de l'Infant.

El 1789, als 38 d'edat, és nomenat catedràtic del Reial Col·legi de Cirurgia de San Carlos de Madrid. Enviat pensionat a París amb una beca, s’hi està dos anys per instruir-se i adquirir més coneixements. Conclòs aquest temps, torna a regentar la càtedra d’Anatomia, des de la qual contribueix sensiblement a la millora del gabinet anatòmic del Reial Col·legi de Madrid.

El dia 9 de juny de 1795, designen Lacaba cirurgià de cambra pels mèrits contrets per la bona assistència que fa a la Infanta Maria Amàlia. L’any 1797, és nomenat examinador perpetu del Protomedicat per a Cirurgians i Sagnador a més de membre de la Junta Governativa de Cirurgia. El 1809, es ascendit a metge de cambra dels reis, amb sou, pels seus mèrits en les assistències i cures que ha practicat durant molts anys tant de la fractura de la cama de la Reina com de les diverses xacres del Rei. També, per la inoculació antivariolosa feliçment feta als seus fills. Aquest mateix any, desprès del motí d’Aranjuez, segueix als monarques, Carles IV i Maria Lluisa cap a l’exili, abandonant la càtedra del Reial Col·legi de Madrid.

Juntament amb el metge Jaume Bonells, Ignasi Lacaba publica el Curso completo de anatomía el cuerpo humano, obra de cinc volums que s’imprimeixen del 1796 al 1800 on es recullen els darrers avenços europeus en anatomia i que serveix de text bàsic durant mig segle. Aquest text anatòmic és el més important dels publicats a l’Espanya il·lustrada.

El 1799, en col·laboració amb Isidro de Isaura, Lacaba publica un Prontuario anatómico que és un excel·lent atlas dels ossos del cos humà amb làmines acompanyades de detallades explicacions. Des de tots els punts de vista, és molt superior a la iconografia dels textos anatòmics espanyols del segle XVIII.

Ignasi Lacaba mor a Roma al cap de dos anys i cinc mesos d’haver-hi arribat acompanyant els reis Carles IV i Maria Lluïsa en el seu exili.

MBC