Biografia

Coetani i col·lega de formació i pràctica d’altres oftalmòlegs catalans com Francesc Bordas Salellas (1883), Ignasi Barraquer (1884) o Hermenegildo Arruga (1886), Frederic Hospital Prats comença a estudiar Medicina a l’antiga Facultat de Medicina del carrer del Carme i continua a la nova seu al carrer de Casanova on es llicencia el 1909. Abans d’acabar la carrera, exerceix com a practicant, essent secretari de junta de l’Ateneu de Practicants (1906). Des del 1911 fins al 1924, Frederic Hospital i Prats es forma i és metge auxiliar al Dispensari Oftalmològic de l'Hospital de Santa Creu que dirigeix Josep Presas Parellada des que el fundador i primer director Josep Antoni Barraquer i Roviralta passa a organitzar l’especialitat a l’Hospital Clínic de Barcelona.

Al mateix temps, comença a exercir l’Oftalmologia a la seva consulta particular del primer pis del número 13 de la Ronda de Sant Pere on hi reballa de manera ininterrompuda fins a la seva mort. El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya preserva les més de 23.000 històries clíniques que va acumular, ordenades en 26 volums s’esdevenen un material excepcional per entendre el desenvolupament de l’Oftalmologia com a especialitat a la Catalunya de la primera meitat del segle XX. Les històries indiquen l’evolució dels preus de la visita, les patologies ateses, la construcció del diagnòstic, amb profusió d’il·lustracions, diagrames i representacions visuals de diferents proves sorgides de la mà del metge Hospital Prats. Hi consten, també, la tipologia i procedència dels pacients, d’arreu de Catalunya tot i que amb predomini de malalts procedents dels dos dispensaris que el doctor Hospital té en propietat des de 1911, un al carrer Major de Clot, 114 i l’altre, al carrer Pere IV, 165 del barri de Sant Martí de Provençals, a més dels provinents de la Mútua de l’Aliança. També metge del Gran Teatre del Liceu, la clientela d’aquest oculista procedeix de totes les classes socials barcelonines en tant que és l’oftalmòleg de diferents entitats com del Gremi de Carreters, de l’Associació de Metal·lúrgics de Sant Martí de Provençals, del Gremi de Rajolers i de l’empresa CAMPSA. També, de les clíniques barcelonines la Rabassa i La Nueva Mundial.

Les seves contribucions acadèmiques es fonamenten en la seva pràctica, cas de la seva tesi doctoral, llegida a Madrid el 1927. Igualment, el 1919, en la conferència que basa en les històries clíniques de malalties poc freqüents Hemianòpsies heterònimes , feta a la Societat Oftalmològica de Barcelona (SOB) que presideix aleshores Delmir de Caralt Sanpera. I en la ponència Consideracions sobre la curació del despreniment de retina que fa al Col·legi de Metges de Barcelona el 1932.

Els seus col·legues intenten que Hospital Prats accepti presidir la SBC en més d’una ocasió però sense èxit. Hospital Prats és un home pràctic que rebutja tota mena de publicitat. Hermenegild Arruga, en la necrològica que li dedica, afirma que “su modestia era tan real y tan grande que a pesar de tener una sólida cultura de la especialidad y un sentido clínico muy elocuente..., creía poco interesantes para la publicación las conclusiones que deducía de la práctica profesional”. I sentencia que “era hombre de ética profesional irreprochable, distanciado de la parte comercial de la profesión, que ejerció dignísimamente, poseyendo una clientela muy adicta, formada con su ciencia y su bondad”. La divisa del doctor Hospital Prats són els seus pacients i així ho afirmen els seus companys Manuel Nadal Vilallonga, Joan Rubió Sans i Manuel Burch Barraquer, entre d’altres.

L’escassa vida pública del metge Hospital Prats es trenca només en comptades ocasions com ara els sopars de Santa Llúcia, l’homenatge que els oftalmòlegs barcelonins dediquen al professor Amsler de Suïssa durant la seva visita a la ciutat el 1932 i, també, al Curs de Dàcriocistorinostomia que donen els metges Dupuy du Temps, Vila-Coro i Ignasi Barraquer a l’Hotel Colon de la Ciutat Comtal.

Casat en primeres núpcies amb la filla d’Àngel Rocafort i Dolors Riudor, en morir la seva dona, es casa amb Josefa Balius Mir amb qui forma una família, de quatre fills i una filla, sense descendència en l’exercici de la Medicina. En acabar la guerra, Frederic Hospital passa un temps exiliat a Tolosa de Llenguadoc però, poc després, torna a Barcelona on mor als 58 anys.

AZ