Galeria de metges

Biografia

Fa el batxillerat a Figueres i l’acaba el 1912 per anar a estudiar Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1918. La revista El Magisterio Gerundense felicita Salvador Rubió, mestre de Flaçà, per l’obtenció del títol de doctor que el seu fill Joan Rubió i Sans guanya a Madrid, que ja exerceix com oculista a la seva consulta privada al primer pis del número 33 del carrer Canuda de Barcelona.

Joan Rubió Sans, que no practica cap esport i és home de fermes conviccions, té decidit que es farà del FC Barcelona just quan acabi la carrera, mai abans. A partir d’aquest moment, no deixa d’assistir a un sol partit del Barça fins al final de la seva vida. Malgrat això, la família Rubió Sans celebra la majoria d’edat de la seva filla Teresa Rubió Carlos el 1944 a les Pistes de Patinatge que l’Espanyol tenia entre el carrer Balmes i Enric Granados.

Rubió Sans entra al Departament d’Oftalmologia de l’Hospital de Santa Creu, aleshores dirigit per Josep Presas Parellada, per formar-se en l’especialitat. Els canvis se succeeixen de manera ràpida. El 1924, Presas es jubila i l’antic Dispensari d’Oftalmologia es trasllada al nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau on el metge oculista Francesc Bordas Salellas és nomenat director. Al seu costat, hi ha Joan Rubió i Sans com a metge auxiliar qui, el 1931, passa a metge ajudant.

En aquest període, Rubió i Sans es fa membre de la Societat Oftalmològica Hispanoamericana. El seu consultori, també, canvia de localització: el 1928, visita al 27 del carrer Hospital i, en els anys 1930, el trobem al principal del 65 de Pau Claris i, més tard al 292 del carrer València. Des de bon començament, pertany al Sindicat de Metges de Catalunya i participa en alguna de les seves seccions mutuals.

Acabada la Guerra, treballa, també, a l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona amb càrrecs directius. Rubió i Sans Inicia un període d’esplendor professional que, el 1948, culmina amb el seu nomenament com a membre de mèrit de la Junta Consultiva de l’Institut Oftalmològic Barraquer el 1948. A Sant Pau, es consolida un important Servei d’Oftalmologia al voltant del seu director Bordas Salellas i de Rubió Sans, qui el succeeix quan Bordas es jubila l’any 1953. El 17 de març de 1954, té lloc l’acte de recepció del nou director, que compta amb la presència, entre d’altres autoritats mèdiques i ciudatanes, dels seus predecessors al capdavant del Servei: Francesc Bordas i Ignasi Barraquer. El discurs de recepció de Rubió tracta la Historia evolutiva en el diagnóstico y tratamiento de la catarata. El desembre de 1955, Joan Rubió organitza l’homenatge al seu mestre Bordas Salellas en el marc de la festivitat de Santa Llúcia. El 1956, homenatja un altre mestre, Josep Presas Parellada. La celebració d’aquesta festa és una constant sota la direcció de Rubió Sans.

Cada any des del 1956 fins al 1965, Rubió Sans organitza uns cursos de postgrau en Oftalmologia a Sant Pau que formen els especialistes del futur com Salvador Rubió Carlos, Juan Camins Ribera, José María Nadal Abella, Álvaro Vilaplana Rius i Josep M. Simon Tor. Com a professors, a més d’ell mateix, hi participen Ignasi Barraquer, Josep Casanovas, Francesc Bordas, Salorio, Presas Xirinachs, Vila-Coro, entre d’altres com LLoberas Camino, Arnalot Sansa, Giménez Andreu, Burch Barraquer, Dalmau Jover, Lloberas Ferré i Manel Nadal Villalonga En aquests cursos, Joan Rubió Sans disserta sobre la cirurgia de les cataractes, la biomicroscopia i cirurgia del cristal·lí. Des del 1958, aquests cursos integren sessions clíniques i quirúrgiques eminentment pràctiques que imparteixen altres professionals com ara Pere Gabarró, Joaquim Abelló Rosset, Joaquim Barraquer Moner, Ricart Presas Xirinachs o Joaquim Sellas i els doctors Muiños, Castañera, Bachs, Gala. El Dr. Manuel Burch Barraquer, que ha estat clau en l’equip de treball del Dr. Rubió Sans, és nomenat nou cap de servei a Sant Pau el 1965.

L’Ajuntament d’Almacelles, al Segriá, en agraïment per l’actuació mèdica de Rubió Sans amb els seus veïns, el nomena fill predilecte de la vila i li dedica un carrer el dia 2 de maig de 1969. Molt poc després, el 17 de juny de 1969, mentre fa un parlament en un acte de la Secció de Metges Jubilats del Col·legi de Metges de Barcelona, amb 73 anys, cau fulminantment sense que els companys puguin fer-hi res.

Casat amb Francesca Carlos Civit, són pares de Teresa i Salvador Rubió Carlos, també, metge oculista.

AZ