Biografia

Fill del director d’un molí de grans, neix a Montblanc però, des dels tres anys, viu a Tarragona on cursa el batxillerat. Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia l’any 1916. Mentre fa la carrera ajuda el doctor Botey a l’antic Hospital de Santa Creu on hi continua treballant fins al 1926. Alhora, exerceix de metge de capçalera a Gràcia fins al 1922, moment en què decideix dedicar-se exclusivament a l’Otorinolaringologia (ORL).

El 1927, Joaquim Abelló i Roset inicia la seva llarga singladura al Servei d’ORL de l’Hospital de Santa Creu i Sant Pau, que pràcticament dirigeix fins que n’arriba a ser cap de servei el 1954. Aconsegueix convertir-lo en un servei hospitalari d’un gran prestigi que després segueix conservant. Impulsa el desenvolupament de l’especialitat d’Otorinolaringologia creant àrees específiques dins del servei: des de l’Otologia fins a la Cirurgia cervicofacial. Abelló i Roset es elegit president del Cos Facultatiu de l’Hospital des del 1958 al 1966 ininterrompudament. Manté, també, una activitat privada a la Clínica Corachan.

Durant el III Congrés de Metges de Llengua Catalana, que se celebra a Tarragona l’any 1919, amb els doctors Ferran Rosell Jané i Ramon Pla Armengol, proposen la fundació d’un Sindicat de Metges per garantir la protecció dels metges i la regulació de l’exercici professional. Un any després, el Sindicat és una realitat i el presideix Hermenegild Puig Sais. Per la seva part, Joaquim Abelló ocupa càrrecs directius a la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears, filial del Sindicat, durant més de 20 anys. En reconeixement, l’any 1976, la Federació de Mutualitats de Catalunya li atorga el premi com a soci més antic de la Mutual.

L’any 1927, Joaquim Abelló és fundador d’Atlàntida Mèdica, mútua dirigida a un públic de classe mitjana oferint a un cost assequible una medicina que comença a especialitzar-se. Actualment, és l’entitat mutualista més antiga de Catalunya.

Durant la Guerra Civil, participa en una Comissió de Control del Casal del Metge que defensa, amaga i ajuda a escapar companys a l’estranger. Després de la Guerra, Joaquim Abelló és empresonat durant quatre mesos a la Model fins que la causa és desestimada.

En l’aspecte científic, Abelló i Roset investiga l’articulació temporal maxil·lar en animals, comptant amb el suport del Dr. Laporte als Laboratoris Esteve i, sobretot, en la vessant clínica, amb el Dr. Pericot per estudiar les manifestacions otològiques i doloroses de la síndrome de Costen (síndrome temporal maxil·lar), fent unes aportacions de mèrit en aquest camp i en d’altres aspectes d’ORL que dóna a conèixer en diferents articles i publicacions. Igualment, com a docent, desenvolupa una intensa activitat i és promotor de nombrosos cursos d’especialització que gaudeixen d’una gran assistència provinent de tot l’Estat.

Joaquim Abelló i Roset mor als 88 anys després d’una llarga estada enllitat des de la qual encara arriba a encetar unes memòries.

PAV