Biografia

Cresques Aviatar o Abnarrabí cursa la primera ensenyança i els cursos superiors d’Arts a l’Escola Rabínica de Lleida, ciutat on neix. De ben jovenet, però, es veu obligat a abandonar-la quan les autoritats lleidatanes aconsegueixen que la reina Maria d’Aragó, esposa d’Alfons el Magnànim, influeixi en el seu marit en la revocació de les disposicions permissives envers els jueus lleidatans i dictant unes noves ordenances molt restrictives per a ells. Aquest fet determina que el Call de Lleida anés despoblant-se perquè els jueus cada cop tenien menys possibilitats de sobreviure. Una d’aquestes disposicions, per exemple, no permetia que cap metge jueu visités o subministrés medicines a cap cristià. Així, els Abiatar no els queda cap altre remei per poder viure que anar-se’n a llocs on no tinguessin cap limitació. Amb els seus germans, Cresques Abiatar es trasllada a Saragossa on estudia Medicina, acabant el 1459. Llavors, sol·licita al rei Joan II la preceptiva autorització per examinar-se i poder exercir de metge. Supera l'examen que l’imposa el protofísic reial Joan de Vesach i se l'autoritza per exercir.

Amb el pas del temps, la situació al Call lleidatà canvia i Cresques Abiatar decideix establir-se a la seva ciutat natal, a Lleida, on s’especialitza en el tractament de les malalties dels ulls i la seva cirurgia. El 1456, el seu germà Dolç Abiatar obté llicència d’exercir de metge però opta per establir-se a l’aljama de Saragossa on guanya una gran fortuna.

La inclinació per l’Oftalmologia de Cresques Abiatar s’atribueix al fet que, estant a Cervera, coneix el mestre Johan, un metge jueu francès que es dedica a visitar els malalts dels ulls, especialment els que pateixen cataractes. Cresques adquireix molta pràctica en aquest camp en el qual no hi ha altres metges que s'hi dediquin a Lleida.

El prestigi de Cresques Abiatar explica que el mateix rei Joan II sol·liciti els seus serveis el 1468, quan ja feia set anys que havia perdut la vista a causa de la manca d’èxit dels tractaments que li havia prescrit el metge reial Joan de Ribesaltes. És, però, un altre metge, Guillem de Saint-Sernis qui, finalment, estableix el diagnòstic de cataractes. La reina demana llavors consulta a Cresques Abiatar que recomana la intervenció. Però, per convèncer la família reial que l’operació tindrà èxit, Cresques Abiatar opera abans les cataractes de dos malalts d’edat similar a la que té el rei i recuperen la visió.

Cresques -que creia en l’Astrologia- agulla la cataracta dreta de Joan II l’11 de setembre del 1468 perquè sembla que era la data més favorable. El rei insisteix que li operi l’altre ull immediatament però Cresques Abiatar és reticent a fer-li. Addueix que els astres no són favorables tot i que, probablement, també té por de no tenir èxit. Finalment, el rei s’imposa al cirurgià i li opera l’ull esquerre el 12 d’octubre. Afortunadament, amb uns bons resultats.

El rei mor el 1479 a Barcelona quan ja té 81 anys sense que haver patit cap altra problema visual. Cresques Abiatar és l'encarregat de fer el seu sermó en l’acte del funeral.

MBC