Galeria de metges

Fill del comerciant pastisser Antoni Gendrau Conill i d’Isabel Tuyet Munt, dues famílies molt arrelades a Berga durant generacions, estudia al Seminari de Solsona dels 12 als 20 anys, quan descobreix la vocació de metge. Amb el títol de batxiller per l’Institut Balmes de Barcelona del 1952, ingressa a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia el 1959, mateix any en què es registra al Col·legi de Metges de Barcelona.

Orfe des dels quatre anys amb una sola germana, mentre fa la carrera, Antoni Gendrau treballa com a professor de la Salle Bonanova. També, mentre es forma en Tocoginecologia com a metge resident a l'Institut Dexeus de Barcelona, llavors ubicat al número 17 del carrer Dr. Andreu. Acabada l’especialitat el 1963, el professor Santiago Dexeus li proposa que es quedi a l’Institut però decideix tornar a Berga. Té l’oferta de substituir el metge i oftalmòleg Josep Sala i Gendrau s’hi estableix exercint la Medicina Interna al número 2 del carrer Sant Francesc de Berga on també hi té la residència. Un any després, a més, té consultori al 2n pis del número 58 del carrer Roser, dedicat a les malalties de l’Aparell Respiratori –Cor i Pulmó- fins a convertir-se en l’únic especialista en Cardiologia de la comarca.

Amb plaça de metge del SOE de Berga des del 1964, el dimarts de cada setmana és fora perquè manté el contacte setmanal amb diferents centres hospitalaris de Barcelona com l’Hospital Clínic, l’Escola de Cardiologia del Port, el Servei de Cardiologia de l’Hospital de Sant Pau i amb els actuals Hospitals de la Vall d’Hebron i Bellvitge. Era un moment en què les dimensions de l’Ambulatori de Berga només permetien la visita dels especialistes els dies alterns. Això canvia a partir del 1972 quan s’inaugura un nou Ambulatori i es demana el compliment de la consulta diària a tots els especialistes. El 1976, la Inspecció denuncia aquesta absència i ordena que, quan el cardiòleg Antoni Gendrau s'absenti, el substitueixi un altre metge. Ell s'hi nega proposant que s’autoritzi legalment a tots els Especialistes del SOE a disposar d’un dia setmanal per fer la formació mèdica continuada. Anys després, aquesta voluntat de reciclatge permanent, el duu a passar temporades al País de Gal·les per millorar el seu anglès.

També el 1972, Antoni Gendrau és un dels socis fundadors de La Clínica de Berga SL, centre privat que s’ubica al km 8-10 de la carretera de Ribes a Berga. Ubicada en un edifici de dues plantes amb dotze habitacions, aquest centre compta amb diverses sales de consultes d’especialistes i de diagnòstics a més de tenir una sala d’operacions. El 1983, la Clínica de Berga tanca quan s'ha posat en marxa la nova reordenació hospitalària local i se li rescindeix el conveni que tenia amb la Sanitat pública.

Amb el restabliment de la Generalitat, Antoni Gendrau continua d’especialista en Cardiologia a l’Ambulatori de l’Institut Català de la Salut alhora que exerceix la pràctica privada fins a l’any 2000, complerts els 70 anys. A més, des del 1987 i fins al 1989, s’havia incorporat com a metge de la plantilla de l’Hospital Comarcal Sant Bernabé. Anteriorment, havia estat director mèdic de l’Hospital Vell de Berga i després, com a regidor de Sanitat, és un dels impulsors de la construcció del nou edifici.

Cristià vinculat a l’Escola Virtèlia -on fa amics com els presidents Jordi Pujol i Pasqual Maragall, Mayor Zaragoza o Miquel Roca, entre altres reconegudes personalitats catalanes destacades del segle XX-, fervent catalanista i inquietuds polítiques, Antoni Gendrau ja és conseller municipal de l’alcaldia de Josep Noguera, darrer alcalde predemocràtic. Després, el 1979, surt escollit en les primeres Eleccions Municipals democràtiques i assumeix la regidoria de Sanitat des de la qual promou la modernització dels equipaments sanitaris i especialment el nou Hospital Comarcal Sant Bernabé, que s'inaugura el 1981 i és quan Antoni Gendrau presenta la dimissió tot i que continua formant part del seu Patronat.