Biografia

Català d’adopció, nascut a Vila-real a la comarca de La Plana Baixa, quan és ben petit, es trasllada amb la família a Barcelona on fa l’ensenyament primari i el batxiller. L’any 1931, comença a estudiar a la Facultat de Medicina però la Guerra interromp la seva carrera quan és al darrer curs. Instaurada la Dictadura, reprèn els estudis i es pot llicenciar l’any 1941. Molt aviat, Francesc Cantavella s’especialitza en Pediatria, preocupat per guarir les malalties dels seus petits pacients però, també, per millorar la seva qualitat de vida sempre atenent qualsevol altre problema del seu entorn susceptible d’afectar el normal desenvolupament físic i psicològic de l’infant.

Home d’idees clares sobre les patologies infantils i amb suficient autoritat per donar seguretat a les famílies, la seva sola presència ja aconsegueix tranquil·litzar –les. Als pares dels seus pacients, conscients de la gran voluntat de servei que inspira el doctor Cantavella, els fa guanyar la seva immediata estima i li agraeixen sentir-se acompanyats i ben aconsellats ja sigui per una malaltia física com per qualsevol altre problema emocional o social. Les famílies saben que el doctor Cantavella està sempre disponible, saben que el poden telefonar en qualsevol moment per fer-li una consulta o per explicar-li l’evolució del la malaltia del seu fill.

Home reflexiu i d’acció al mateix temps, capaç de liderar i transmetre la seva passió, Francesc Cantavella, professionalment, s’envolta d’un grup de pediatres més joves que el segueixen i admiren el seu quefer eficaç, rigorós i –a la vegada– per la seva total dedicació als pacients i pel delicat tracte que té amb les famílies.

Després d’uns anys d’exercici, Francesc Cantavella s'interessa per la Psicoanàlisi aplicada als infants i decideix especialitzar-se en els aspectes psicològics de les malalties infantils sense abandonar mai la Pediatria. Cantavella s’avança al seu temps tant en la visió biopsicosocial del nen com en la importància que té el desenvolupament psicomotor de l’infant. És el principal introductor de les idees del pediatre nordamericà Terry Brazelton a Catalunya, especialment, a partir del moment que es dedica a traduir al castellà la seva obra.

La seva lluita per la infància, va més enllà de la Pediatria, l’any 1959, durant una sessió científica de la Societat Catalana de Pediatria, Francesc Cantavella juntament amb Joan Córdoba i Ignasi M Aragó disserten sobre la imperiosa conveniència de combatre abans la ignorància que la misèria abordant el cúmul de circumstàncies que condicionen insistint la salut pediàtrica als suburbis. Un altre dels seus temes d’interès, es basa en els aspectes pediàtrics i jurídics de les adopcions.

Durant la seva dilatada carrera professional, inicia el mateix any 1941 a l’Hospital Clínic i a la consulta privada que obre a un pis dels números 3 i 5 de la Travessera de Gràcia, desenvolupa diverses activitats clíniques i docents. Del 1944 al 1982, Cantavella és cap del Consultori de Pediatria i Puericultura del districte X de Barcelona de l’Oficina del Nen, centre d’estudis mèdics i socials adscrit a la Junta Provincial de Protecció de Menors. El 1971, el nomenen cap de la Unitat del Desenvolupament del Petit Infant, que s’ubica al Servei de Psiquiatria i Psicologia Infantil de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona on ascendeix a cap consultor el 1986. Després, passa al Centre d'Atenció Psicològica i Psicoanalítica i al Servei d’Atenció Precoç del mateix Hospital que, més endavant, es converteix en la Fundació Eulàlia Torres de Bea. A més, en aquestes dates, esdevé consultor del Servei d’Atenció Precoç de l’ONCE a l’Escola Joan Amades de Barcelona.

Francesc Cantavella endega i dirigeix el curs per a postgraduats de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona des de l’any 1972 fins al 1985. Professor de la Fundació Vidal i Barraquer des del 1985, participa activament en el Màster de Psicopatologia Clínica de la Universitat Ramon Llull de Barcelona on va impartir una de les seves especialitats com va ser el Desenvolupament de la primera infància.

SPF