Biografia

Fill d’una família d’emigrants de classe mitjana a Barcelona, el pare era empleat dels ferrocarrils. Titulat en batxiller el 1920, estudia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1928 quan ja té 31 anys. De seguida obté una plaça d’Inspector Municipal de Sanitat, però exerceix poc temps a Barcelona perquè, aviat, guanya una plaça de metge a l’Espluga Calba, a Les Garrigues. Aquí, s’hi està fins a l’any 1931 quan torna a Barcelona i d’on ja no es mourà fins que ha de marxar cap a l’exili francès al final de la Guerra Civil. Inicialment, confinat al Camp de Concentració de Bacarès no sols continua fent de metge de Medicina General i tractant malalties de l'aparell respiratori sinó també col·laborant amb la CNT de la Catalunya Nord.

A Barcelona, el metge Serrano Coello es coneix per la seva tendència a no cobrar als treballadors. Així, no és estrany que se li doni el sobrenom de “metge benefactor”. Se’l coneix, també, com a “Doctor Fantasma” perquè és el pseudònim amb què ell mateix signa la majoria dels seus articles en favor d’una medicina al servei dels proletaris. Ell és un dels ideòlegs de la sanitat llibertària i ho és tant pels articles que publica a la premsa com per les seves pròpies accions, especialment, quan promou la creació de l’Organització Sanitària Obrera (OSO), un tipus de mútua assistencial -vinculada a la Confederació Nacional de Treballadors (CNT) de Catalunya- amb la qual Serrano té l’objectiu d’apropar els recursos sanitaris a la classe proletària. De fet, Serrano no està d’acord amb el criteri -més estès entre l’anarquisme- que la causa de la malaltia són les deficients condicions socials i que, per tant, desapareixeran els mals, eliminant les desigualtats.

Serrano practica una medicina de tipus científic i assistencialista. És defensor d’una sanitat pública, honesta i eficaç. És partidari de l’educació sanitària, la higiene i la dietètica. És respectuós amb el Naturisme, que considera complementari de la Medicina Tradicional i és crític amb les Medicines Alternatives i enemic declarat del mercantilisme mèdic. Està convençut de la necessitat de la divulgació sanitària amb l’objecte de fomentar l’autonomia dels malalts, que els lectors sàpiguen cuidar-se, diagnosticar-se i tractar-se dels problemes de salut lleus, reservant per als professionals les afeccions més greus. L’any 1934, s’encarrega de la secció mèdica de consultes de La Revista Blanca, en la seva segona etapa que es publica a Barcelona des del 1923 al 1936. Des de 1930, però, els seus articles de divulgació mèdica apareixen amb el pseudònim de “Doctor Fantasma” a la premsa llibertària com Solidaridad Obrera, Tierra y Libertad o Nueva Humanidad. L’agost del 1934, enceta un nou pseudònim “Dr. Klug” com a divulgador i consultor mèdic del diari madrileny Folletín Sanitario de la CNT. A més, és habitual conferenciant als centres llibertaris com I'Ateneu Popular del Poble Nou, l’Ateneu Llibertari del Clot, l’Ateneu de Cultura de la Barceloneta o I'Agrupación Cultural La Humanidad.

Durant la Guerra Civil, forma part de l’equip cenetista de la Comissió de Sanitat i Assistència Social de Catalunya. Entra al govern de la Generalitat de l’any 1936 amb el nomenament de cap dels Serveis Tècnics del Departament de Sanitat, en el qual Martí Ibañez, un altre destacat metge anarquista, n'és el director general.

Acabada la Guerra Civil, s’exilia a França on hi passa set anys, primer fent d’infermer i, després, de forner. El 1946, Xavier Serrano Coello torna a Espanya on el Tribunal per a la Repressió de la Maçoneria i del Comunisme el condemna a dotze anys i un dia de reclusió menor i, també, a una inhabilitació absoluta per exercir qualsevol càrrec públic o de confiança en qualsevol institució sanitària. El Consell de Ministres, però, li commuta la sanció per tres anys i un dia de confinament i la inhabilitació de càrrecs públics i sindicals. El president del Col·legi de Metges, Lluís Trias de Bes li facilita la col·legiació perquè pugui exercir a la seva consulta de Barcelona i, més endavant, ocupar una plaça de Medicina General a l’Ambulatori de Numància a condició de no mantenir cap tipus d’activitat política, ni relacionar-se amb els seus antics companys.

Casat amb Carmen Barasona Sos des del 1935, els seus dos fills Xavier i Carme Serrano Barasona són metges pediatres.

MBC