Biografia

Félix Martí Ibáñez neix a Cartagena però aviat es trasllada amb la família a Barcelona on es llicencia en Medicina el 1933. Fill del pedagog Fèlix Martí Alpera, a casa seva es respira un ambient de progressisme cultural.

Interessat per la Psiquiatria, la Sexologia i la Història de la Medicina, fa la tesi doctoral el 1935 sobre La psicología y fisiología místicas de la India i obre una consulta de psicosexologia al barri de Gràcia de Barcelona, alhora que col·labora amb institucions properes a l’orientalisme, el marxisme i la teosofia. Es troba a gust en les Joventuts Llibertàries i escriu en revistes afins com Estudios y com Hygia on publica articles sobre eugenesia, higiene, sexologia i psicologia. Participa, també, en l’Organització Sanitaria Obrera (OSO), entitat mutual lligada a la Confederació Nacional del Treball (CNT).

El protagonisme públic li arriba als 25 anys just quan esclata la Guerra i la CNT entra al govern de la Generalitat de Catalunya. El conseller de Sanitat i Assistència Social nomena Martí Ibáñez director general de Sanitat. El país està sotmès a una doble tensió: per una banda, la guerra i, per l’altra, la revolució. Amb totes les dificultats que això suposa, la seva inexperiència en gestió pública i que té escassos col·laboradors, Fèlix Martí reorganitza els serveis sanitaris i posa en marxa experiències pioneres en diferents àmbits com l’assistència psiquiàtrica, l’atenció als infants, la regulació de l’avortament i la medicina social i preventiva. Crea un servei d’incineració de cadàvers i posa en marxa hospitals a Sta. Coloma, Horta i Sarrià. Es l’autor de la legislació sobre interrupció voluntària de l’embaràs, aprovada el 25 de desembre de 1936.

L’èxit aconseguit fa que la ministra de Sanitat, Frederica Montseny, el cridi a dirigir la sotssecretaria del Ministerio de Sanidad. Tanmateix, però, els fets de maig del 1937 provoquen la pèrdua de la Conselleria de Sanitat de la CNT i Martí Ibáñez és mobilitzat al front, com a Comandant Mèdic de l’Aviació republicana. Cau ferit en acció de guerra i ha de ser operat a Barcelona.

El 1938 assisteix com a delegat llibertari al Congrés Mundial de la Joventut per la Pau celebrat a Nova York i en acabar el congrés imparteix un gran nombre de conferències per tot Estats Units i te reunions amb intelectuals i sindicalistes. Encara que la guerra està perduda, torna a Barcelona tot i que només a temps d’emprendre la ruta de l’exili. Aconsegueix arribar a Paris i d’allí a Nova York on s’obre camí en la promoció d’empreses del sector farmacèutic, com els laboratoris Hoffman-La Roche, Whintrop i squibb.

L’any 1950 funda la MD Publications Inc, grup editorial de revistes de gran tirada com MD Magazine, la revista cultural adreçada als metges de major impacte a la seva època. Fèlix Martí, també i durant deu anys, és professor d’Història de la Medicina al New York Medical College, continuant l’escola d'Henry Sigerist.

En la seva etapa americana ja no té cap vinculació amb organitzacions polítiques però continua escrivint sobre temes humanístics amb el seu peculiar estil líric. Mor als 60 anys en la plenitud de la seva activitat professional.

JLAH