Biografia

Neix a Cambrils el 1734, fill d’una família pagesa benestant, fa els primers estudis a Riudoms en un col·legi religiós. Obté el títol de batxiller en Arts a la Universitat de Cervera el 1754 i el 1756 va a Cadis a estudiar al Col·legi de Cirurgia que ha creat per Pere Virgili. Després de fer dos anys de preparació, ingressa al Col·legi el 1758, essent sis anys col·legial intern i destacant per la seva habilitat com anatomista. Quan es gradua el 1762, Virgili li demana que faci de professor d'Anatomia al Col·legi de Cirurgia de Barcelona on el 1765 esdevé professor d’Anatomia i es nomenat cirurgià major de l’Hospital de Santa Creu. El 1763, s’havia casat amb Eulàlia Grassot, filla d’un professor del Col·legi de Cirurgia de Barcelona, amb qui té sis fills.

A Barcelona, descriu el lligament que porta el seu nom així com altres elements anatòmics com el gangli de Cloquet, el lligament de Cooper i, especialment, la tècnica per intervenir l’hèrnia crural. Aquest procediment el presenta públicament a Madrid el 1768 i l’exposa al llibre Nuevo método de curar la hernia crural, que s’edita el 1793.

El 1774, Gimbernat viatja a l’estranger amb l’encàrrec del govern de Carles III de visitar diferents serveis de Cirurgia dels hospitals europeus per poder crear un col·legi de cirurgia modern a Madrid. Durant quatre anys (1774-1778), acompanyat pel professor del Col·legi de Cirurgia de Cadis, Marià Ribas, visita hospitals de París, Londres, Edimburg i Amsterdam. Aquests contactes li proporcionen informació per fer el pla assistencial i econòmic del nou Col·legi de Cirurgia de Madrid, anomenat de Sant Carles. Inaugurat el 1787, és Gimbernat qui fa el discurs inaugural sobre el Recto uso de las suturas, és nomenat director perpetu a més de ser catedràtic d’Anatomia i Àlgebra Quirúrgica, que seria l’equivalent de la Traumatologia actual. A la capital d’Espanya, redacta diversos plans per unificar els ensenyaments de Medicina, Cirurgia i Farmàcia. El 1799, la seva influència és, també, decisiva en la creació dels Col·legis de Burgos i de Santiago.

L’any 1801, Antoni Gimbernat és nomenat Primer Cirurgià Reial i, com a tal, president de tots els Col·legis de Cirurgia d’Espanya. Ha d’abandonar la pràctica quirúrgica per dedicar-se, sobretot, a feines de gestió. En funció del seu càrrec presideix la comissió assessora que ha de decidir sobre l’Expedició Filantròpica de la Vacuna. La decisió es favorable a la proposta de Balmis i aquest és nomenat director de l’expedició.

A més de brillant cirurgià, Gimbernat s’interessa per l’Oftalmologia, essent l’inventor de diferents instruments per efectuar intervencions quirúrgiques oculars a més de practicar un gran nombre d’intervencions d’extirpació de cataractes.

Durant la Guerra de la Independència, les tropes d’ocupació franceses el nomenen president de la Comissió de Sanitat, circumstància que el rei Ferran VII, expulsats els ocupants d’Espanya, interpreta com un signe de compromís amb els francesos i el destitueix de tots els seus càrrecs.

Els últims anys de vida i fins a la seva mort als 82 anys, pateix un deteriorament físic progressiu i pèrdua de la visió. Dos-cents anys després d’aquell dia, Antoni Gimbernat ha estat objecte de reiterats homenatges i el seu nom dóna nom a diferents premis i beques de Medicina, a la revista de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC) i al carrer on hi ha la casa de Cambrils on va néixer. El 1916, coincidint amb el primer centenari del seu traspàs, a Cambrils que ja l’ha nomenat fill il·lustre de la vila, es desplaça una nombrosa comitiva personalitats d’arreu de l’Estat per assistir a l’homenatge que ha organitzat la Facultat de Medicina de Barcelona i que es troba representada pel degà Andreu Martínez Vargas acompanyat dels catedràtics Antoni Riera Vilaret, August Pi Sunyer, Jaume Peyrí Rocamora, Manuel Saforcada o Pere Nubiola entre d’altres. També, representants de les institucions mèdiques com Nicolau Battestini per l’Acadèmia i el Laboratori, Wifred Coroleu per la RAMC o alumnes com Teresa Campañà. En l’acte es descobreix una placa amb el seu bust, obra de l’escultor anatòmic de l’Hospital Clínic, Dionisi Renart. També, enguany, és objecte de nombrosos reconeixements i Cambrils l’ha declarat “Any Gimbernat (1816-2016)”.

AZ