Biografia

Fill de l'escriptor Josep Coroleu Inglada, entre d’altres, autor de les què en el seu dia foren les cèlebres Memòries d'un menestral, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es gradua amb excel·lents notes l'any 1900. Mentre fa la carrera, és alumne intern no pensionat. Acabats els estudis, obté plaça de metge titular de Sant Llorenç de Morunys, província de Lleida on s’està fins al 1904 que esdevé metge interí del Manicomi de Sant Andreu de l’Hospital de Santa Creu. És elegit delegat per assistir als congressos sobre assistència als alienats que se celebra a Milà i, també, al I Congrés Internacional de Medicina que té lloc a Lisboa l’any 1906. El 1907, dimiteix de les seves funcions a l’Institut Mental de Santa Creu quan l’obliguen a visitar els malalts ingressats en el Llatzeret de Can Masdeu al·legant que ell només ha d’atendre els malalts mentals.

El 1911, Wifredo Coroleu és nomenat Inspector Provincial de Dements- i, en funció del seu càrrec, fa una virulenta crítica al cos facultatiu del Manicomi de Sant Boi que li comporta la seva destitució com a redactor de la Revista Frenopática Española. El 1914, obté plaça de metge forense del Districte de la Barceloneta i, més endavant, del Jutjat núm. 4 de Barcelona. L’any 1915, és nomenat director de l’Institut Frenopàtic de Les Corts de Barcelona. El 1923, és el president del Cos Mèdic Municipal.

Wifredo Coroleu té una intensa activitat publicista tant a la premsa mèdica com a la general on publica articles de divulgació i cròniques internacionals a La Il·lustració Catalana, La Veu de Catalunya i La Vanguardia, rotatiu del què és col·laborador habitual. Interessat per la història de la Medicina, escriu algunes biografies de metges i la de la Reial Acadèmia de Medicina però la temàtica dels seus articles és molt diversa. A la Revista Frenopàtica Española publica diferents treballs sobre la relació de la bogeria i els sectaris, les religions, les arts i les civilitzacions. També, articles històrics, socials, societat i l’assistència psiquiàtrica i la higiene mental fent l’anàlisi de la situació a diferents països com Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda. D’aquests treballs, el 1906, sorgeix la proposta que Wifredo Coroleu fa al govern sobre la conveniència d’un pla obligatori per a la redacció dels certificats mèdics als manicomis. El 1913, participà en el 1r Congrés de Metges de Llengua Catalana on presenta un estudi sobre l’haschich en patologia mental.

Distingit amb la Creu Roja Alemanya i membre corresponent de l’Associació Mèdica i Psicològica de la Gran Bretanya i Irlanda, el 1916, Wifredo Coroleu ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgia on pronuncia el discurs sobre La locura en la historia de la humanidad. El mateix any, és elegit secretari perpetu de l'Acadèmia i l’ocupa fins a la seva dimissió el 1929 tot i que, després, segueix en el càrrec fins al 1935. Des del 1928, dirigeix la revista Laboratorio i, després, dirigeix dues revistes més d’efímera durada: Revista de Medicina Legal, Criminologia y Psiquiatría Forense (1932) i Revista de Medicina Legal, Psiquiatría y Anatomía Patológica (1935-1938), de la què només en surten tres números. És, també, el corresponsal espanyol al Journal of Mental Science. Wifredo Coroleu és també el traductor de tres llibres de Medicina Legal: de Léon-Henri Thoinot (1916 i 1923), el d’Étienne Martin (1942) i el de Víctor Balthazar (1947). També, tradueix Materia Médica: Farmacología y Terapéutica Clínica Dental Moderna de John P Buckley (1920) i el Manual d'Higiene de Jules Courmont (1929).

L’any 1928, s’aprova que Wifredo Coroleu Borràs ocupi la càtedra d’Història de la Medicina de la Facultat de Medicina de Barcelona a proposta d’aquesta Universitat. L’any següent, s’obre la matrícula del curs B 'Historia de la Medicina' que té previst el seu inici el 4 de febrer a l’aula de la Càtedra de Dermatologia.

Acabada la Guerra Civil, el doctor Coroleu supera l’expedient de depuració que li obren però el mateix any 1940, tot i que només té 63 anys, decideix abandonar l’exercici professional definitivament. Casat amb Àngela Traversac, té un únic fill, Wifredo, que no segueix la carrera mèdica però sí tres dels seus néts: Wifred, Bonaventura i David Coroleu Lletget.

MBC