Biografia

Estudia com a intern al Col·legi de Cirurgia de Barcelona però només hi fa el primer curs del 1807 al 1808 perquè, en esclatar la Guerra del Francès, ingressa al Cos de Sanitat Militar i és a l’Exèrcit on fa els altres cinc anys de Medicina i Cirurgia. En acabar, amb el càrrec d’ajudant segon, és destinat a la pràctica mèdica a l’Exercit de Catalunya, inicialment als Pirineus Orientals, al tercer batalló del Regiment d’Infanteria Amèrica i al segon del de Lleó. Durant la Guerra de la Independència ha intervingut en el bloqueig de les Illes Medes, a les campanyes de la Bisbal i al Coll de la Sénia.

Del 3 d’octubre del 1820 fins al 1831, Jaume Isern és destinat, en substitució d’Antoni Mayner, com a cirurgià del Regiment d’Infanteria Suís Número 1, el Wimpffen de la Guarnició de Sevilla on, poc després de la seva arribada, afronta amb èxit una epidèmia de febre groga que també l’ha afectat a ell. Del 25 de juny del 1821 fins a l’octubre de 1823, participa en el setge de la Seu d’Urgell on s’ha fet fort un nucli partidari de Ferran VII, contrari al govern lliberal. Isern cau presoner en aquesta operació militar tot i que poc després és alliberat. Actua com a metge militar en les diverses lluites que se succeeixen durant el Trienni Lliberal (1820-1823) a Espanya, que promouen les guerrilles realistes partidàries de Ferran VII i que es poden considerar com el precedent de les Guerres Carlistes.

L’agost de 1821, Jaume Isern s’afegeix als serveis mèdics de la capital catalana que pateix una epidèmia de febre groga, importada de Cuba. Destinat al Llatzeret de Barcelona pren –amb altres facultatius catalans- disposicions orientades a frenar la progressió de l’epidèmia entre les quals es troben les guàrdies mèdiques permanents per detectar la presència de la febre groga en les tripulacions i viatgers arribats al Port de Barcelona. Com Joan Francesc Bahí, Jaume Isern defensa el criteri que la febre groga és una malaltia importada i contagiosa, motiu pel qual una de les mesures que adopta és la vigilància dels ports marítims i de les casernes militars de la capital catalana, inspeccions que assumeix voluntàriament.

El 1831, Jaume Isern és ascendit a cirurgià ajudant de la Primera Brigada d’Artillera mentre que, el 1837, forma part de la Comissió Sanitària creada per prevenir i afrontar una eventual epidèmia de còlera com la que s'acaba de patir a França. El desembre del mateix any, és comissionat per inspeccionar i dictaminar el tractament que s'ha de donar a la població de Sant Martí de Provençals afectada per una pandèmia de febres. Isern emet diversos dictàmens, uns per a la Casa Correccional i uns altres, a petició de la Diputació Provincial de Barcelona expressament.

És el 1839 quan Jaume Isern és nomenat membre de la Comissió del Port i del Llatzeret de Barcelona, institucions en què introdueix importants reformes en relació l’aïllament, auxili i comoditat dels pacients incomunicats, la higiene de les dependències i dels serveis interns, la quarantena portuària, els locutoris i les sales de declaracions, etc. El 1844, és nomenat vicecònsol honorari de la Primera Brigada d’Artilleria i forma part de diferents comissions científiques com la dels cotxes fúnebres o la dels informes de resposta a una malaltia sobtada que afecta la Casa de Caritat de Barcelona, entre altres.

Posseïdor de la Creu de Distinció del Primer Exèrcit i de la Creu de Cavaller d’Isabel la Catòlica en dues ocasions, la darrera el 1850, Jaume Isern és primer ajudant cirurgià de la primera brigada del primer Departament d’Artilleria fins al 1853, moment en què obté el grau de metge major alhora que manté el seu destí.

Membre de la Societat del Foment de la Il·lustració Barcelonesa, Jaume Isern és membre de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona que, el 1845, li premia amb Medalla d’Or el treball que titula Memoria sobre las enfermedades venéreas alhora que el nomena acadèmic corresponent. A més, és autor d’altres obres mèdiques i d’algunes traduccions, especialment la del llibre Tratado de Enfermedades de los ojos d’Antonio Scarpa que, amb notes pròpies, s’esdevé el primer llibre d’Oftalmologia en castellà.

El 1854, Jaume Isern adquireix una finca del carrer d'Alfons XII número 6, al barri de Sant Gervasi de Barcelona, on després hi viu el poeta Joan Maragall. Un dels seus fills, Francesc Isern Llosellas és metge del Liceu de Barcelona i una néta, Ernestina Isern Capdevila, es casa amb Josep Mascaró Capella, l’obstetre de més prestigi de Barcelona a final del segle XIX.

MBC - MVR