Biografia

Nascut a la masia “La Rierola “ de Manlleu al si d’una família de terratinents, és el quart fill de deu germans. Alumne de Santa Maria del Cullell i del Col·legi de Sant Miquel de Vic on cursa el batxillerat, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona des del 1924 i es llicencia el 1931. Abans d’acabar els estudis, és alumne intern a la Clínica del Dr. Bartrina i metge ajudant del Dr. Garcia-Tornel a la Plaça de Toros de Barcelona on aprèn a tractar ferides inciso-contuses i des d’on els ferits més greus son ingressats a la Clínica Bartrina propera a la Plaça. Després, ocupa la plaça de metge de Roda de Ter fins a l’any 1938. Aquest fet li permet treballar al Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu de Vic, que regenta el cirurgià Joaquim Salarich, vigatà resident a Barcelona a qui substitueix a partir del 1939. La seva formació en el camp quirúrgic és ja excel·lent.

El 1938, es trasllada a viure a Vic on exerceix com especialista en Cirurgia General, de les vies urinàries i, també, atén parts. Mobilitzat amb al grau de tinent mèdic, esdevé cap de servei de la 42 Divisió Cuirassada de la zona republicana on ha d’exercir en condicions difícils. Passa a Puigcerdà i Lleida practicant la cirurgia de guerra afrontant qualsevol eventualitat que se li presenta. Més tard, passa a la zona nacional fins que torna a Vic el juny del 1939, essent nomenat cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Santa Creu, càrrec que no abandona fins a la seva jubilació l’any 1976.

La seva actuació en aquest període marca una línia professional destacada, de destresa i coratge, en la que s’esdevé un dirigent quirúrgic molt eficaç formant un equip de professionals molt competent d’auxiliars mèdics que ajudaven en tot: anestesiaven, posaven sèrums, enguixaven i eren eficients col·laboradors al quiròfan. Amb les limitacions de la postguerra i amb mitjans molt reduïts, que no tenen res a veure amb les possibilitats actuals, consolida un servei sanitari ampli i diversificat que s’acredita a tota la comarca d’Osona. Un món amb una infraestructura sanitària molt migrada amb quiròfans improvisats, anestèsies coratjoses, urgències a localitzacions imprevistes i intervencions quirúrgiques de tota mena. No descuida la formació sanitària dels seus col·laboradors i organitza cursos per a Infermeria amb el suport dels seus amics professors de la Facultat de Medicina. La generació mèdica que l’ha seguit ha gaudit del seu mestratge. La seva memòria i els seus ensenyaments encara avui perduren entre la classe mèdica que el va tractar i conèixer.

Esportista nat, destaca com a futbolista, aficionat a la caça i a la pesca, també, és metge de la Plaça de Toros de Vic i del Club de Futbol local. Sacrifica les seves condicions naturals per a la pràctica de l’esport a la seva dèria professional i científica, la Cirurgia.

Mor a la Clínica Cardiovascular Sant Jordi de Barcelona el dia 9 de gener de 1982. Els periòdics locals de Vic i Manlleu varen fer amplis comentaris sobre la seva persona i el que havia representat la seva aportació a la Sanitat osonenca.

MYC