Biografia

És fill de l’eminent cirurgià Salvador Cardenal, introductor a Espanya de les noves tècniques quirúrgiques així com els nous conceptes d’antisèpsia i asèpsia. Estudia el batxillerat a Barcelona, i després la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona, graduant-se amb nota d’Excel·lent el 1898. Fa una estada a Ginebra, on és el director dels estudis anatòmics de la Facultat de Medicina de la ciutat i posteriorment es gradua com a doctor per la Universitat de Berna l’any 1900. Treballa amb el Dr. Emil Theodor Kocher, eminent cirurgià i guanyador del Premi Nobel de Medicina el 1909. Els seus coneixements de l’alemany i el seu afany per aprendre, el porten posteriorment a Berlín, on convalida els seus estudis de medicina. Torna a Espanya i presenta a Madrid la tesi doctoral: Contribución al estudio de la morfología de la sangre.

El mateix any 1904 oposita a la Càtedra de Patologia Quirúrgica de Barcelona, càrrec que no va aconseguir. Creient que l’intens fulgor de la fama del seu pare l’impedien destacar a la Ciutat Comtal, es desplaça a Madrid, on col·labora amb Santiago Ramón i Cajal. Ben aviat guanya una plaça de metge de titular per oposició a l’Hospital de la Princesa de Madrid, on s’encarrega de la consulta de vies urinàries. Aquesta ocupació no li permet compaginar la feina assistencial amb el Laboratori del Dr. Cajal, activitat que ha de deixar.

Abocant-se dia i nit al treball hospitalari, el 1912 és nomenat Cap del Servei de Cirurgia de l’Hospital de la Princesa. A l’any següent, el 1913, als 35 anys, guanya per oposició la Càtedra de Patologia Quirúrgica de la Facultat de Medicina de Madrid.

El Dr. Lleó Cardenal i Pujals era un cirurgià apassionat pels processos fisiològics, i així comença una sèrie de treballs sobre el rejoveniment, basats en les nocions de terapèutica orgànica, que era aleshores el corrent dominant a l’endocrinologia europea. Entre 1921 i 1923 el Dr. Cardenal realitza vasolligadures en homes d’edat avançada a fi d’incrementar la producció d’hormones gonadals. En presentar, el 1923, els resultats de l’estudi a la Real Academia de Medicina, Cardenal es va mostrar molt escèptic sobre els seus resultats. El 1926, el Lleó Cardenal col·labora amb el Dr. Gregorio Marañón en un bon nombre d’operacions espectaculars de transplantaments glandulars, realitzant empelts de teixit suprarenal i pituïtari a fi de remeiar trastorns hormonals. Arriba a fer trasplantaments de teixit testicular de mico, un procediment pel rejoveniment propugnat pel prestigiós cirurgià francès-rus Serge Voronoff. En una consideració retrospectiva escrita ja al final de la seva vida, Cardenal va valorar el descrèdit posterior de la doctrina, però va destacar la millora de les regles de l’asèpsia que van impulsar els seus estudis experimentals.

El Dr. Lleó Cardenal i Pujals fou membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, membre de la Societat Ginecològica, membre de la Societat Espanyola d’Urologia i, acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Malgrat la seva fama, Cardenal no va escriure un tractat de Patologia Quirúrgica, com era habitual aleshores en tot cirurgià destacat. Considerant que era més important i aprofitant les seves capacitats de poliglota, ja que parlava fluidament alemany i francès, va traduir i publicar els tractats quirúrgics de Paul Jules Tillaux i de William Williams Keen, primer neurocirurgià nord-americà. Sí que va publicar un Tratado de Terminología de Ciencias Medicas el 1916 (editorial Salvat). Des de 1932 a 1934 fou rector de la Universitat Complutense de Madrid i afiliat al partit polític Izquierda Republicana, va passar la Guerra Civil Espanyola a Madrid. Passada la contesa, se li va respectar la titularitat de la càtedra, però el 1944 li fou incoat un expedient de depuració en el que se’l va condemnar pel delicte de maçoneria a 12 anys de reclusió menor i inhabilitació perpètua per càrrecs públics. El 1945 es va reincorporar a la càtedra i es va jubilar el 1948, exercint, doncs, com a catedràtic durant 35 anys. El Dr. Lleó Cardenal i Pujals va morir a Madrid a 82 anys. Malgrat l’expedient disciplinari incoat, el “Caudillo” va enviar oficialment el seu condol a la família el dia de la seva mort.

TPD