Biografia

Titulat batxiller per l’Institut Maragall de Barcelona el 1942, estudia la carrera a la Facultat de Medicina de Barcelona on es llicencia el 1949, orientant-se cap a la Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia (COT). Metge de l’equip del professor Pere Piulachs a l’Hospital Clínic de Barcelona, Josep M Muñoz Pujol ocupa la plaça de cap de la Secció de COT d’aquest hospital alhora que treballa també al Servei de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital del Sagrat Cor i exerceix la pràctica privada a la consulta que té al seu domicili. L’any 1972, a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona, llegeix la tesi doctoral titulada Exéresis de las lesiones de los cuerpos vertebrales enla espondilitis tuberculosa.

Soci de la Germandat Medico Farmacèutica dels Sants Cosme i Damià, Josep M Muñoz Pujol forma part del Comitè de Treball de la Subcomissió de Sanitat del XXXV Congrés Eucarístic Internacional que se celebra a Barcelona l’any 1952. Membre de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, seu on hi presenta algunes ponències aquest mateix any. Més endavant, el 1963, concorre a les Eleccions al Col·legi de Metges de Barcelona amb la candidatura que postula com a president Tomàs Pinós Marsell.

Paral·lelament, a mitjans la dècada dels anys 1950, Josep Maria Muñoz Pujol es dóna a conèixer com a escriptor d’obres de teatre, novel·la i llibres d'història i bibliografia, que el fan guanyador d’una important quantitat de premis. Fins al 1998, l’obra que publica és exclusivament teatral, la primera Torna un home obté el Premi Maragall de 1955 i s’estrena al Teatre Romea el 1956. La segueixen les estrenes de No hay camino del 1959 a Barcelona i La hora de todos, estrena del 1960 al Teatre María Guerrero de Madrid. Aquesta és la seva darrera obra en castellà perquè, a partir d’ara, només escriurà en català. El 1965, l’obra Antígona 66 guanya el Premi JM de Sagarra i és a la cartellera dos anys després. La segueix l’estrena d’En Companys del 1981 i la comèdia Fleca Rigol, digueu... del 1985, que no es veu la llum fins a l’any 1993. En aquest impàs, però, ha guanyat el Premi Ignasi Iglesias del 1988 per Alfons Quart i ha conclòs Vador o el Dalí de Gala que és al teatre l'any 1989. En els noranta, ens deixa: Somni de mala lluna del 1992 que és guardonada amb el Premi de la Crítica Serra d’Or, L’Encobert, Seducció, Dificultat pel domini de la casa a més d'Anar i tornar de la taverna Pilsen, les tres del 1995. Més tard, ja el 2014, estrena L’home del billar.

L’any 1998, Josep Maria Muñoz Pujol escriu la seva primera novel·la Dies de la raó perduda, obra que precedeix una etapa de cròniques historiogràfiques com La gran tancada que publica el 1999 en un text que reviu la tancada dels intel·lectuals catalans a Montserrat l’any 1970. Amb el nou mil·lenni, enceta un seguit de publicacions biogràfiques: El falcó de Sueca, una biografia de Joan Fuster que s'edita el 2002, la d'Agustí Duran i Sanpere. Temps i memòria del 2004, la de Lluís Nicolau d'Olwer. Un àcid gentilhome del 2007, entre altres estudis històrics com El cant de les sirenes: Petita crònica del teatre independent a Catalunya (1955-1990), obra que rep el Premi Ciutat de Barcelona de Ciències Humanes del 2009 o El Clínic investigat. De la guerra civil a la democràcia del 2013. El 2010, torna a publicar una novel·la Tots els camins duen al llit de Venus. Història d’Abelard i Heloïsa i, finalment, torna al gènere teatral amb la seva darrera obra L’experiment que es publica el mateix any de la seva mort.

Casat amb Teresa Lloret, el matrimoni té cinc fills dels què Anna Muñoz Lloret, fa Medicina com el pare.

MBC