Biografia

Fill del doctor Albert Roca i Munner, primer, estudia amb els jesuïtes i salesians i, després, es matricula a la Facultat de Medicina de Barcelona, on té com a mestre el professor Ferrer Solervicens amb qui hi treballa a partir del 1926. Obté la plaça d’alumne intern per oposició al Servei d’ORL i, un anys després, es llicencia. El 1934, oposita i guanya el càrrec de professor adjunt de l’especialitat a la càtedra del professor F Casadesús. Aquest mateix any i per concurs, guanya la plaça d’Otorinolaringologia a l’Institut Antituberculós de Barcelona. L’any 1951, jubilat el professor Casadesús, s’encarrega de la càtedra del mestre. L'any 1952, es doctora amb la tesi La cirugía otológica moderna.


Josep Maria Roca de Vinyals destaca pel seu gran esperit organitzador i unes especials dots per l’ensenyament com ha quedat ben palès en els alumnes i col·laboradors que el van tractar. També, per la seva capacitat d’iniciativa i la seva incansable labor en la organització de cursos i congressos: I Curso Español de Fonología y Foniatría, celebrat a Barcelona l’any 1956, el I i II Cursos Internacionales de Novedades Médico-quirúrgicas en ORL (Barcelona 1956 i 1958), la Reunión Conjunta de las Asociaciones de ORL de Barcelona i Girona, la de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques del 1958, el I Curso de Patologia Quirúrgica de l’Oïda de Barcelona l’any 1961 i molts d’altres.

Viatja per tota Europa per conèixer els darrers avenços de l’especialitat. A més, per les seves contribucions a la Otologia, és cridat a París per fundar la Societat Internacional de Audiologia. Ben reconeguda és, igualment, la seva clínica particular d’ORL del carrer Consell de Cent 333 de Barcelona. Roca de Viñals és un home sociable i se’l reconeix pels dinars i sopars dels congressos que celebra a la seva torre de l’Avinguda del Doctor Andreu, actual, Avinguda del Tibidabo.

Director de l’Institut d’ORL de l’Hospital de Sant Pere Claver, cofundador i cap de redacció de la revista Acta oto-rino-laringológica ibero-americana, forma part del quadre mèdic de l’Associació de Premsa de Barcelona, és president de la Societat Catalana d’Otorinolaringologia (1956) i membre de les principals societats mèdiques nacionals i estrangeres És admirable la tasca del doctor Roca de Vinayals en la pràctica i avenç quirúrgic de la sordesa al país. Crea escola i deixa nombrosos deixebles tant espanyols com hispanoamericans.

La seva obra científica és abundant i hi destaquen, especialment, dues monografies: Los focos de la infección en O.R.L. i La sinusítis y afecciones bronquiales en la infancia. Publica, també, diversos articles sobre diferents temes de l’especialitat: La otitis del lactante y gammaglobulinas, Audiometría colectiva, Algias craneofaciales en operados de oído, El masaje tubárico, Un procedimiento personal para la obturación de la tompa, El nervio facial en las otorreas crónicas, Fístulas bucosinusales, La endoscopia sinusal: La sinusitis en la infancia, El estudio del seno frontal con radioopaco, El síndrome de Waardenburg, El síndrome de Franceschetti, Neuralgías del glosofarineo y apófisis estíloides largas, Detalles técnicos de la traqueotomía, Abceso cerebeloso de causa ótica, La yodipina i la neoyodipina en el diagnóstico broncográfico en las enfermedades broncopulmonares, etc.

Casat amb Maria Dolores Iturriagagoitia, té sis fills, dos d’ells continuadors de la saga mèdica dels Roca de Viñals, Josep M i Francesc Xavier. Al marge de la seva dedicació professional i l’amor a la seva família, el doctor Roca va gaudir amb entusiasme de la fotografia i de la seva gran afecció a l’aeromodelisme sense obviar l'art, especialment, la música i la pintura.

FXRVI