Biografia

Nascut a Vic, on el seu pare Joan Duch exerceix de metge cirurgià, fa el primer ensenyament al Seminari vigatà per, després, iniciar els estudis de Medicina al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona. Ingressa un cop feta la reforma de Pere Castelló de l’any 1827 que intenta acabar amb la diferència entre metges i cirurgians, donant el títol de llicenciat i de doctor en Medicina i Cirurgia. A Josep Duch, el trobem matriculat al Col·legi de Cirurgia l’any 1836 i surt de amb el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia. Tot seguit, inicia l’activitat professional a la vil·la de Centelles, prop de Vic, on hi roman durant 28 anys amb una dedicació preferent a l’Obstetrícia, especialitat de la qual n’esdevé un veritable defensor i un expert en el seu temps.

A la vila de Centelles entre 1849 i 1868, segons consta a l’Arxiu Municipal de la vila, Josep Duch Basil es troba formant part de la Juntes Municipals de Sanitat i de Beneficència en diferents moments. Destaca, però, com a membre de la Comissió que es crea per lluitar contra l’epidèmia de còlera que afecta la zona l’any 1854. Entre els mesos d’agost i novembre, Josep Duch és un dels facultatius encarregats d’informar periòdicament l’abast de la malaltia al president de la Junta Municipal de Sanitat, qui a la memòria de l’any següent fa constar l'agraïment i reconeixement a l’encomiable i sacrificada actuació mèdica dels facultatius Josep Duch i Antoni Gispert. El seu zel i les mesures sanitàries que adopten aconsegueixen que, gràcies a tenir cura dia i nit dels malalts, que el nombre de morts sigui molt baix en relació a la quantitat de persones afectades pel còlera tot i la manca de mitjans. D’aquesta experiència, sorgeix la seva primera publicació coneguda Estudios prácticos sobre el contagio y no contagio del colera morbo, que es publica a El Porvenir Médico el 1855.

Per Josep Duch, l’allunyament geogràfic dels centres científics de la capital de Catalunya no es converteix en un obstacle per mantenir-se al corrent de les darreres novetats ja que manté contactes permanents amb la professió mèdica fins que es trasllada a Barcelona l’any 1870. A la capital catalana, continua la seva consulta particular i participa activament en els debats i sessions que tenen lloc a l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia, institució que ja l’havia admès com a soci corresponent l’any 1867.

Bon escriptor, Josep Duch publica diferents articles a les revistes especialitzades de l’època com La España Médica, El Compilador Médico (1865) La Independencia Médica (1869) Revista de Ciencias Médicas (1875) i Enciclopedia Médico Farmacéutica (1877). Però, la seva obra més rellevant és un manual d’Obstetrícia: De la versión podálica y de los casos de distocia que reclaman dicha operación, una obra dividida en dues parts on, primer, descriu la història, la tècnica i les condicions que requereix la seva pràctica mentre que, en la segona, estudia els casos que demanen aquesta intervenció.

Mor als 60 anys a Barcelona el dia 14 de desembre de 1877, deixant una obra pòstuma Tratado práctico para las comadronas, una nova prova de la seva dedicació a l’Obstetrícia i la Ginecologia i text en el què lamenta la manca d’interès que hi posen els metges del seu temps, poc atents als progressos assolits en el transcurs del segle XIX com, per exemple, la implantació de l’anestèsia, l’antisèpsia i l’hemostàsia, que culminen amb les teories de Lister, Pasteur i Koch quan Josep Duch ja no les té al seu abast.

MYC