Biografia

Fill del metge Joan Olivé Arqués de Juneda, després dels estudis primaris, comença el batxiller a l’Institut Provincial de Lleida el 1892. El 1900, Joan Olivé Capdevila consta com alumne del Col·legi Preparatori Militar de Trujillo, sol·licitant l’ingrés a l’Acadèmia d’Administració Militar, on aprova els exàmens de la darrera convocatòria però no obté plaça. L’agost d’aquest any, el seu pare recorre la decisió però és desestimada. L’any següent, ell mateix insta -sense èxit- a l’Acadèmia que el nomeni alumne militar o que li concedeixin els beneficis com a orfe de guerra en la següent convocatòria. Probablement decebut per la desestimació del seu recurs, el mateix 1901, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1907 amb companys com Jaume Aiguader, Alfred Canal, Ernest Vila, Ramon San Ricart i Ignasi Barraquer, per citar-ne alguns.

Militant des de l’època d’estudiant a l’Associació Escolar Republicana que lideren Francesc Layret, Lluís Companys i el metge lleidatà Humbert Torres, només acabar els estudis, Joan Olivé torna a Juneda on fa de metge de capçalera alhora que inicia una intensa activitat política. Ja el 1903, s’havia integrat a la Joventut Republicana de Juneda fins al 1907 -any de la seva llicenciatura- que se’n separa per ingressar a la Unió Federal Nacionalista Republicana (UFNR). El juliol del 1909, entra a l’Ajuntament de Juneda com a segon tinent d’alcalde fins al 1911, moment en què surt elegit diputat provincial pel districte de Lleida - Borges Blanques com a representant de l’UFNR. Al mateix temps, és elegit president comarcal del partit.

El 1914, creada la Unió Republicana Catalanista (URC) de Juneda, Joan Olivé Capdevila és sotssecretari i, més endavant, tresorer. Aquest mateix any 1914, participa en la sessió constituent de la Mancomunitat de Catalunya, com a membre de la Diputació de Lleida. El 1919, és elegit president de l'URC i, l’abril del 1920, guanya l’alcaldia de Juneda tot i que només s’està en el càrrec dos anys. La seva intervenció és decisiva a l’hora d’afrontar el conegut “conflicte del preu del pa” que afecta els forners de la província de Lleida pel privilegi que gaudeixen els flequers de la capital que paguen un cost molt més baix per la farina. Olivé promou una campanya que defensa la igualtat de tothom davant la llei i aconsegueix que es creï una Comissió Permanent que vetlli pel seu compliment.

Tot i que l’abril de 1922 deixa de ser alcalde de Juneda, Joan Olivé es manté com a tinent d’alcalde i encarregat de la comissió d’Hisenda poc més d’un any. L’any després, durant uns mesos, torna a ser regidor municipal i, més endavant, és nomenat Jutge de Pau i president de la Junta del Cens Electoral. El 1931, és elegit diputat per la Unió Republicana Catalanista (URC), partit adherit a ERC, i en funció d’aquest càrrec, proclama la República des de l’Ajuntament de Juneda. El 1934, torna a presentar-se a les Eleccions Municipals però en surt derrotat i després dels “Fets d’Octubre” d’aquest mateix any, Joan Olivé abandona la política i continua exercint la Medicina a Juneda fins a mitjans l'any 1938.

El mes d'octubre, atesa la proximitat del front a la ciutat de Lleida, Joan Olivé es trasllada amb la seva família a Barcelona. Quan les tropes franquistes ocupen la capital, el 26 de gener de 1939, s’assabenta que el busquen per determinades denúncies fetes per adversaris polítics i professionals, basades en falses acusacions en relació a les seves activitats durant la República i la Guerra Civil. Aconsellat per familiars, amics i advocats, conscient de la seva innocència i, també potser, confiat en les promeses de magnanimitat dels vencedors vers els qui no es trobessin implicats en fets de sang, es presenta voluntàriament a les autoritats a les Borges Blanques on és detingut i traslladat a la presó de Lleida. El 18 de setembre del 1939, compareix davant el Consell de Guerra sumaríssim d’urgència que l’ha de jutjar. Malgrat que la petició fiscal és de presó a cadena perpètua, és condemnat a pena de mort pel Tribunal Militar per delicte de rebel·lió militar. Després de passar més d’un any a la presó de Lleida, el 23 d’octubre de 1940, es confirma la sentencia i el metge Joan Capdevila i Olivé és afusellat al Cementiri de Lleida, als 63 anys d’edat. Per la seva banda, el 1939, el Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Barcelona incoa expedient amb posterior sentència de condemna a la pèrdua de tots els seus béns. La vídua interposa recurs, resultant absolt el 15 de juny de 1943.

Se sap que dos germans seus són també metges: Josep (Juneda, 1887 – Barcelona, 1937) i Lluís (Juneda, 1895 - ?), llicenciats en Medicina el 1910 i 1917 respectivament. Josep, especialista en l’Aparell Digestiu, exerceix a Barcelona amb consulta al carrer Rosselló 253 des de l’octubre del 1936 provinent de Tarragona. Mentre, Lluís és metge titular de Juneda –com el seu germà Joan- i Inspector Municipal de Sanitat de la vila, places obtingudes per oposició i exerceix al poble almenys fins a l'inici de la Guerra Civil, moment en què l’Ajuntament nomena el metge Josep M Tarazona Miró. El doctor Lluís Olivé Capdevila, que havia estat membre de la Junta del Col·legi de Metges de Lleida el 1932, recorre la decisió però sense èxit. Malauradament, a cap de les Guies Mèdiques del 1942 consultades, hi apareix cap dels tres germans Olivé i Capdevila.

MBC