Biografia

Fill del reconegut oftalmòleg Jaume Padrós de Gaona i germà gran del metge i escriptor Esteve Padrós de Palacios, Eduard obté el títol de batxiller per l’Institut de Barcelona i es llicencia a la Facultat de Medicina el 1936 però no rep el títol de metge fins al 1940, any en què està fent de professor de Fisiologia al Col·legi del Sagrat Cor del carrer Bailèn. L’any 1935, havia ingressat a la Sanitat Militar i, en esclatar la Guerra Civil, ascendeix a capità metge destinat al Tercer Centre d’Instrucció i Reclutament de Sanitat.

Acabat el conflicte bèl·lic, ja amb el títol de metge depurat i sense represàlies, durant un temps, assisteix a la Clínica Mèdica C del professor Gibert Queraltó a l’Hospital Clínic de Barcelona. Però, de seguida, s’orienta cap a l’Estomatologia i el 1953 es titula com a metge odontòleg, una tria que pot sobtar però que -molt probablement- es veu afavorida més pel seu sentit pràctic en un context difícil que no pas vocacional. També, per la proximitat d’alguns companys, fills d’odontòlegs que continuen l’especialitat paterna. Eduard Padrós treballa en alguna d'aquestes clíniques després d’acabar la carrera fins que, fora de la Facultat, adquireix els seus coneixements pràctics al costat de l’odontòleg Dr. Samsó que té una clínica al carrer Avinyó. Més endavant, exerceix independentment a Manresa i al Poble Nou de Barcelona fins que, finalment, obre la seva consulta al carrer de Girona, número 15.

Eduard Padrós de Palacios col·labora en l’organització i és un dels encarregats d’elaborar els programes científics de diversos congressos d’Odontologia tant nacionals com internacionals, com a Barcelona, Madrid, Buenos Aires, París, Montpeller, etc. És coautor amb el Prof. Dechaume del tractat Estomatologia mèdica alhora que destaca per la seva vocació docent, essent mestre pràctic d’un bon nombre de dentistes que adquireixen fama per la seva qualitat. De fet, deixa en actiu la nissaga d’odontòlegs més nombrosa de Catalunya, en total set dentistes Padrós dels quals, tres s’han casat amb dentistes i una d’elles entronca amb una altra nissaga de odontològica.

Eduard Padrós simultanieja l’exercici odontològic professional, amb la seva passió pels viatges que el duu a recórrer pràcticament tot el món. Aquesta afició, també, li facilita la pràctica fotogràfica i l’elaboració de reportatges gràfics que il·lustren les diverses conferències que dóna a diferents centres excursionistes i culturals de Catalunya. Padrós de Palacios forma part del primer grup de viatgers que entren a la Xina comunista i, amb quasi 80 anys, encara posa el peu a l'Antàrtida. Moltes d’aquestes expedicions es publiquen a la revista Ronçana i, més tard, s’inclouen en la seva totalitat en el llibre Cròniques de tot el món.

A més del seu delit pels viatges, Eduard Padrós és un excursionista infatigable que coneix pam a pam tota Catalunya, a peu i diverses vegades arribat a tots els pobles i poblets, a totes les muntanyes. És cofundador de la Unió Excursionista de Catalunya. Amb només vint anys, és un dels col·laboradors habituals de la revista Excursionisme. A més, del 1931 al 1943, té responsabilitats directives a la Unió Excursionista de Catalunya, entre d’altres, ocupant el càrrec de president. Padrós arriba a ser el màxim responsable de l'excursionisme i muntanyisme català ja que presideix la Delegació Catalana de la Federació Espanyola de Muntanyisme (FEM) des del 1951 fins al 1962 quan es crea la Federació Catalana de Muntanyisme (FCM), institució que presideix amb caràcter honorari a partir de l’any següent. Dels seus diferents mandats, destaca per ser impulsor de les Marxes de Regularitat i d'Orientació però, especialment, per la construcció i restauració de varis refugis de muntanya com els del “Rebost” del Begadà, inaugurat el 1955 o el Refugi d’Ulldeter, el 1959 quan Padrós és vicepresident del Centre Excursionista de Catalunya. També, el de Montarto, Llacs de la Pera, Biciberri, etc. L’any 1952, fruit de les seves experiències en aquest entorn i conjuntament amb els seus col·legues Josep Mª Figueras i Jordi Perelló, publica Primera ayuda en accidentes de montaña y esquí, un dels primers manuals apareguts al nostre país sobre Medicina Esportiva, nova disciplina en aquell moment. Els tres autors són també els organitzadors de diferents cursos i conferències que organitzen la FEM i la FCM sobre els accidents de muntanya i la seva prevenció .

Una vegada deixa les responsabilitats directives, Eduard Padrós de Palacios és nomenat president honorari de la Federació Catalana. El 1962, el Centre de Lectura de Reus ret homenatge al Dr. Padrós coincidint amb una sessió dedicada a l'Alguer i als socis fundadors de la Secció Excursionista. El 1965, és distingit amb la Medalla al Mèrit Esportiu de la Delegació Nacional d’Educació Física i Esports.

MBC-EPF