Biografia

Fill de l’oftalmòleg Jaume Padrós de Gaona, fa el batxiller a l’Institut Maragall per després llicenciar-se en Medicina per la Universitat de Barcelona el 1955. Comença exercint la medicina general fins que ben aviat s’orienta, com el seu germà gran Eduard Padrós, cap a l’Estomatologia amb qui exercirà a l’antiga clínica oftalmològica del seu pare al carrer Ausiàs Marc 31, actualment en funcionament sota la direcció del seu fill, l’odontòleg Esteve Padrós Cruz. Esteve Padrós obté el títol d’especialista en Estomatologia i Odontologia l'any 1974.

Estret col·laborador del pediatre Ignasi M Aragó, Esteve Padrós li prologa el llibre La Inteligencia y el sentido comunitario al servicio del bienestar, on clarifica el concepte exacte de la caritat, en un sentit laic en substituir-la per la paraula beneficència, que es publica l’any 1959.

També escriptor, Esteve Padrós de Palacios és un dels fundadors i secretari permanent del Premi “Leopoldo Alas” per a llibres de contes literaris (1955-1969). Amb l’ escriptor Enric Badosa és el descobridor literari de Mario Vargas Llosa, guanyador de la primera edició del Premi “Leopoldo Alas” pel relat Los Jefes, la seva primera obra. Col·labora a diferents revistes literàries com a crític i assagista a Papeles de Son Armadams, Visor, Índice, ínsula, Serra d’Or, Cuadernos para el diálogo, Cuadernos Hispanoamericanos, Atlántico, Lucanor i Anthropos però, també, a diaris com El Noticiero Universal.

Esteve Padrós és un prologuista de contes i llibres de poesia, escriu articles periodístics i, també, sobre Història de la Medicina a diferents publicacions mèdiques. Alguns dels seus contes han estat traduïts al francès, l’ anglès, el lituà i l'alemany. Pels seus contes, obté els premis 'Don Juan Manuel' el 1962 i l''Hucha de Plata' dels anys 1977, 1986, 1990 i 1992.

Un any després de la seva mort, Carme Riera defineix Esteve Padrós de Palacios com 'un metge humanista i una persona de vastíssims coneixements a qui els seus amics no només li feien consultes estomatològiques sinó, també, sobre qualsevol altre qüestió que ell acostumava a respondre en un tres i no res, amb la seva innata i prompta generositat”.

MBC