Biografia

Fill d’Enric Juncà Canta i de Dolors Juscafresa Torres, membres d’extensa família de músics, Lluís Juncà, que amb nou anys ha perdut el pare, estudia al Seminari de Girona alhora que, per poder estudiar, s’ajuda vivint i ensenyant la mainada d’una casa de Fornells de la Selva. Com que no hi està bé, se’n va a l’Internat del Collell on, primer, prova d’estar-se com a fàmul però no ho aconsegueix i ha de col·locar-se a una casa a Mieres- la Burbella des d’on ha d’anar fins al Collell -que és a una hora i mitja a peu- fins per poder acabar els estudis de capellà a Can Rovira de Sant Miquel de Campmajor. No triguen gaire, però, a passar-li les ganes de fer-se capellà però, com que li agrada estudiar, prova de fer oposicions a Correus sense èxit. Així, es veu obligat a treballar per refer el batxillerat i entrar a la Universitat.

Finalment, amb gran esforç i treball durant vuit anys d’estudi, Lluís Juncà es gradua com a metge a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona el març del 1927, havent fet, a més, l’especialitat d’Infància. Seguidament una substitució el duu a Ulldemolins, al Priorat, on s’hi estarà nou anys com a metge titular. A Ulldemolins és, també, on coneix Teresa Llurba Llurba, amb qui es casa i tindrà tres fills.

Esclatada la Guerra Civil, Lluís Juncà és empresonat pels marxistes acusant-lo de tenir qüestions polítiques pendents i el duen fins a Reus on el necessiten com a metge de l’Hospital on els companys el custodien fins que pot escapolir-se. Evitada la presó i l’afusellament, travessant per França aconsegueix arribar fins a Navarra on fa de metge a Eulate des del 1937 i, probablement, fins a principis del 1939 perquè, al final de la Guerra, té enyorança de Banyoles i, quan li surt l’oportunitat, es trasllada fins a la capital de l’Estany on podrà atendre la clientela del metge Gussinyé, que ha marxat a l’exili. Amb el temps i esforç, Lluís Juncà va guanyant nous aconductats i pot donar estudis als seus fills. Per ajudar-se, ja el mes d’abril del 1939, obre una consulta pediàtrica al primer tercera del número 3 del carrer Barcelona de Girona.

A Banyoles, Lluís Juncà va en bicicleta, en moto o amb l’auto ben atrotinat per visitar els pacients de tota la comarca sempre, quan, on i com calgui. No triga, però, en haver de posar a prova novament la seva paciència en haver de superar un nou entrebanc professional. El 1942, amb els nomenaments oficials de metges d’Assistència Pública Domiciliària (ADP), el partit mèdic de quarta categoria de Porqueres i Camós és unificat reduint així el nombre de places vacants i, com que Lluís Juncà és en el darrer lloc per ser APD, es queda sensa plaça fins que, anys després, aconsegueix agafar la vacant que deixa Candi Coromines a principis dels cinquanta. Mentrestant, Lluís Juncà ha estat fent, entre altres, de metge del Balneari de Banyoles. De fet, és el darrer facultatiu en ser-hi fins al seu tancament el 1960.

En aquest temps de postguerra, Lluís Juncà té temps de fer vida social i implicar-se com a president del Cercle de Catòlics de Banyoles, obrint la institució a tothom i impulsant la seva presència a la vila. És també membre fundador de la Polifònica, promou i és fundador de l’Associació d’Amics de l’Asil i per la Llar de Jubilats, ens que també presideix, cooperant amb les germanes de la caritat de l’orde “Caritat Cristiana”.

Igualment, Lluís Juncà es compromet amb la professió i es presenta com membre de la junta de govern del Col·legi de Metges, essent vocal de la Secció dels Metges Titulars des del 1962 al 1967.

Creu Blava de la Seguretat Social des del 23 desembre del 1970, Lluís Juncà Juscafresa amb motiu de la seva jubilació l’any 1975, és també objecte d’un homenatge per part de l’Associació de Visitadors de Metges, un acte que compta amb l’assistència d’autoritats i companys en què el president del Col·legi de Metges de Girona, el doctor Casellas, li lliura una placa de record. El més gran dels seus tres fills fa Medicina com el seu pare: Enric Juncà Llurba i, aconsellat pel seu s’especialitza també en Tocologia i dóna pas a una tercera generació de la nissaga tocoginecològica, la seva filla Carme Juncà. Els altres dos fills, Rafel i Roser Juncà Llurba fan Enginyeria i Magisteri respectivament.

FXCC