Galeria de metges

Biografia

Fill de família de pescadors, primer, estudia a Calella i, després, fa el Batxiller a Mataró fins que inicia la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on es llicencia el 1873 amb vint-i-un anys. Mentre estudia, coneix Joan Sanllehy i Francesc Benavent, uns impulsors de l’Homeopatia que l’introdueixen en aquesta pràctica. El 1878, se’n va a Madrid per consolidar aquesta disciplina a l’Instituto Homeopàtico de la Societat Hahnemanniana Matritense de la que és soci. Coneix a mestres com Hipòlito Rodriguez Pinilla i Anastàsio García Lòpez que l’introdueixen també en la pràctica de la Hidroteràpia. Amb l’esperit de fer el bé comú, posa la seva pràctica mèdica al servei dels corrents moderns de l’època. Les idees higienistes de Pettenkofer fan que l’aire pur, el sol, l’exercici i l’alimentació siguin pilars dels seus tractaments.

Es trasllada a Girona a exercir de metge de capçalera i, en poc temps, és conegut com el metge dels “anissos”. Es desplaça a diversos pobles de la comarca a fer les visites i, així, coneix les aigües de Caldes de Malavella, on hi aixeca una fàbrica d’embotellament i el Balneari del Vichy Català. Inquiet i delerós d’aplicar l’higienisme, entre els anys 1883 i 1886, aconsegueix formar part del consistori municipal gironí, on presenta una extensa i treballada Memòria Científica que obrirà el camí a convertir la ciutat en una de les primeres a tenir l’enllumenat elèctric, fomenta millores sanitàries als cementiris, promou l’enderroc de les muralles o la higienització de carrers, entre d’altres. És el primer en oferir els serveis de la Medicina Homeopàtica durant l’epidèmia de còlera del 1885 tot i que es troba amb la resistència dels col·legues al·lopàtics. També, del propi governador que li expressa textualment que la seva pràctica homeopàtica no està legalitzada. Malgrat això, Furest fa un bon servei contra el còlera a les poblacions on es desplaça entre les que és de destacar Torroella de Montgrí i Palafrugell.

La bona marxa del Balneari i l’embotellament de l’aigua de Vichy Català fa que, durant un temps, visqui a la població de Caldes de Malavella, des d’on distribueix l’aigua gratuïtament als col·legues que la demanen per tractar els seus malalts. Costosos plets amb la denominació francesa de l’aigua i l’obertura del balneari, l’obliguen a convertir l’empresa familiar en Societat Anònima. Torna a Girona i endega noves aventures empresarials, entre elles, la més reeixida és la fabricació d’aliments però, també, obre locals de gimnàs i un Ateneu Cultural. A més, el doctor Furest no deixa d’escriure i dóna conferències arreu.

Els estudis dels fills fan que passi una temporada a Barcelona. Després, torna a Sant Pol, on hi fa diverses aportacions com la construcció d’un passeig arran de mar, locals d’esbarjo, un gimnàs i el teatre l’Amor Social. La seva darrera gran obra és la construcció d’un gran hotel que vol dedicar a la Helioteràpia: l’Hotel Solàrium, que no veurà mai en funcionament perquè li és confiscat en plena Guerra Civil. Modest Furest es retira, fugitiu i desenganyat, a Calella de la Costa, on mor d’una grip.

Anys després, Caldes de Malavella i a Sant Pol de Mar li reten homenatge amb la dedicatòria d’una de les seves avingudes. A més, des de l’any 2004, es ve atorgant el Premi Modest Furest i Roca, instituït per divulgar la Gastronomia catalana.

FXCC