Biografia

Fill de Felipe de Fuentes i de Pilar Sagaz, neix a Logronyo on resideix temporalment la família perquè el pare treballa a l’Administració Pública. Comença el batxillerat a Saragossa, el continua a Valladolid i l’acaba a Barcelona, a l’Institut Balmes. Seguidament, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on és alumne intern d’Anatomia Patològica amb el professor Julio Sánchez Lucas des del 1961 al 1963. Després fins a acabar la carrera, ho és del Dispensari de Cardiologia que dirigeix el catedràtic Màxim Soriano. Es llicencia el 1967 però ha de marxar al Servei Militar. Destinat a les illes Balears, fa metge de la Caserna d’Inca, suplent d’APD as Bianmar i de metge d’urgències.

Un any després, el 1968, Manuel de Fuentes torna a Barcelona on continua assistint al Dispensari de Cardiologia que, adscrit a la càtedra del professor Soriano, dirigeixen els doctors Antoni Ametller i Enric Juncadella. Paral·lelament, exerceix a la seva consulta i -titulat en les especialitats d’Aparell Circulatori, Aparell Respiratori i Medicina interna- és metge especialista de Cor i Pulmó de la Seguretat Social des del 1969. Mentrestant, continua formant-se en Cardiologia a l’Hospital Clínic i obté l’any 1971. S’estàrà al Clínic, però, fins a l’octubre del 1972, any en què desapareixen els serveis de les especialitats com a dependències de les càtedres a conseqüència de la reorganització d'aquest Hospital. A més, el 1971, Manuel de Fuentes guanya una plaça de metge municipal de l’Ajuntament de Barcelona i, dos anys després, el 1973, comença a col·laborar al Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Vall d’Hebron com a membre de l'equip que posa en marxa el Departament d’Ecocardiografia.

Molt interessat per la Història de la Medicina, el 1987, Manuel de Fuentes es doctora amb la tesi Medio siglo de Cardiologia en Cataluña (1888 – 1937). És l'inici d'una recerca històrica de l'especialitat imparable. Entre altres, el 1992, publica en anglès A history of Catalan Cardiology (1972-1992) i, el 1994, publica dos llibres més: Historia de la Sociedad Española de Cardiologia i Historia del nacimiento de la Sociedad Española de Cardiologia y las sociedades filiales. Després, la temàtica de la seva obra es diversifica i abasta les biografies mèdiques i personals dels metges, com és el cas de Miquel Serve o de les institucions com fa, conjuntament amb Ramon Casares, la Història de la Clínica Plató.

Membre de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i de Balears així com de les Societats Catalana, Espanyola i Europea de Cardiologia i, també, també de les Societats Catalana i Espanyola d’Història de la Medicina, l'any 2002, el doctor Manuel de Fuentes és nomenat cronista de la Societat Espanyola de Cardiologia com a reconeixement de la tasca iniciada el 1994 amb l’encàrrec de continuar-la. L’any 2009, Manuel de Fuentes és guardonat amb el Premi Lluís Sayé per la publicació Vida y obra científica del Doctor Ferran Martorell i Otzet (1906-1984), distinció que comporta el seu nomenament com a acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya el 2010.

Als articles in memòriam que Jacint Corbella dedica a Manuel de Fuentes diu que és 'Un metge vocacional, un metge que exerceix de cardiòleg amb vocació de curar i visita els seus pacients amb una visió de salut global'. No tanca la consulta fins un any abans de morir. En aquest temps, segueix col·laborant amb la Galeria de Metges Catalans i lliura textos, documentació i imatges fins gairebé el seu darrer moment.

MBC-MVR