Biografia

Fill de l’industrial pelleter austríac establert a París i, més tard, a Barcelona, Edmundo Frouchtman, cursa la carrera de Medicina a la Facultat de Barcelona, llicenciant-se l’any 1931. Del 1932 al 1933, treballa com a metge agregat en un hospital de Berlín. Finalitzada aquesta etapa, amb el grau de tinent de Sanitat Militar, ingressa com a metge de guàrdia de l'Hospital Militar de Carabanchel de Madrid i torna a Barcelona el 1934. Un any després, treballa com a metge a la companyia d’assegurances Hispano-Suïssa i, després, com a metge inspector dels grans magatzems SEPU.

En acabar la Guerra Civil, Raimundo Frouchtman és nomenat regidor del primer Consistori de Barcelona i, més endavant, tinent d'alcalde. També el 1939, és nomenat membre de la Junta del Col·legi de Metges de Barcelona que presideix, per segon cop, Lorenzo Garcia-Tornel, ocupant el càrrec de tresorer. L'any 1941, es casa amb Hermínia Corachán Graells, filla de l'eminent cirurgià Manuel Corachan. Entre els anys 1942 i 1945, fa pràctiques a la càtedra de Patologia Mèdica que dirigeix Agustí Pedro Pons a l'Hospital Clínic de Barcelona. Alhora, prepara la tesi doctoral Contribució a l'estudi de les Al·lèrgies Respiratòries Climàtiques a Barcelona i importància en la seva Gènesi de les Bacteris de l'Aire, amb la qual es doctora el 1946. Tres anys després, deixa l'Ajuntament per dedicar-se exclusivament a la tasca mèdica i a la recerca, moment en què és homenatjat per la labor sanitària efectuada a Barcelona en l’exercici del seu càrrec. Pocs mesos més tard, és nomenat “Metge Honorari del Cos Mèdic Municipal”.

Abans, el 1943, Frouchtman crea el Servei d'Asma i Malalties Al·lèrgiques de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, especialitat que, fins aquest moment, ha estat una secció del Departament de Medicina de Francesc Esquerdo. És nomenat director interí d’aquest nou Servei fins que passa a dirigir-lo amb caràcter permanent a partir del 1945.

El 1947, en col·laboració amb els doctors Gabriel Cantó Borreguero i Xavier Farrerons Co, cap del Dispensari d’Al·lergia de la càtedra del professor Pedro Pons, funda la Societat Espanyola d'Al·lèrgia. Abans no passa un any, mentre Frouchtman assisteix al Congrés Internacional d’Al·lèrgia que se celebra a Minneapolis als EUA, l’Associació Internacional d’Al·lèrgia el nomena soci fundador en reconeixement a la seva obra en aquesta especialitat. També, el 1950, és nomenat membre honorari de la Societat d’Al·lèrgia Argentina.

El 1954, la MIA de l’Hospital de la Sant Pau destina el Pavelló de Sant Josep Oriol a Dispensari d'Asma i Malalties Al·lèrgiques. El 10 de juny del 1956, acabades les obres, s’inaugura amb el nom de Pavelló Sant Jordi i s’inicia l’etapa d’expansió l’Institut de Asmatologia i Al·lèrgia fins a esdevenir centre de referència per als malalts afectats d'aquesta patologia en aquell temps poc coneguda.

Del 1961 al 1976, sota la direcció de Raimundo Frouchtman, el Servei de Asmatología organitza 16 cursos monogràfics al mateix temps que emprèn una intensa tasca divulgativa amb publicacions tant a les revistes mèdiques nacionals com internacionals i, també, amb la seva participació en nombrosos congressos, una activitat que manté fins a la seva jubilació com a director del Servei l’any 1978. Continua, però, treballant a la seva consulta privada que deixa poques setmanes abans de morir, el mes de març de 1987.

Governador del Capítol de Barcelona al prestigiós 'American College of Chest Physicians'', Raimundo Frouchtman és guardonat amb la Gran Creu de l'Ordre Civil de Sanitat del 1970, és acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i membre de la Reial Acadèmia Europea de Doctors. A més, el 1973, és cofundador de la Fundació Picasso-Reventós dedicada a la investigació de les relacions entre la salut i l’art. Més endavant, l'any 1976, es troba entre els membres fundadors de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica (SCAIC), institució que el 1984, li ret un homenatge, al costat d'Alemany i Farrerons, com un dels pares de l’Al·lergologia a Catalunya.

SFC