Biografia

Estudia Medicina a la Universitat de Barcelona i es llicencia el 1897, doctorant-se l’any següent amb la tesi Patogenia de la cistitis en las enfermedades infecciosas per la Universitat de Madrid. Durant els estudis, és alumne intern per oposició a l’Hospital de Santa Creu. Després, s’especialitza en Urologia a l’Hôpital Necker de París on assisteix al Servei del professor Guyon i treballa amb l’uròleg cubà Joaquín Albarrán (1860-1912). De tornada a Barcelona, Narcís Serrallach assisteix al Dispensari de Vies Urinàries que dirigeix Josep Pagés Puig a l’Hospital del Sagrat Cor de Barcelona.

El 1904, pels seus treballs experimentals en rates sobre la relació entre la pròstata i els testicles, Serrallach obté un accèssit al Premi Garí de Medicina que atorga la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona. Quatre anys després, obté el Premi Garí amb el seu estudi titulat L'orina és un mirall de les vies urinàries. Altres estudis que ocupen aquests primers anys professionals es relacionen amb el tractament tèrmic de la blennorràgia.

El 1910, funda la Clínica Serrallach al carrer Balmes de Barcelona, dedicada a la Urologia per atendre malalts amb afeccions genitourinàries. Es tracta d’un centre molt modern per l’època que disposa de sales de radioscòpia, de radioteràpia i de diatèrmia, un laboratori d'anàlisis, un gabinet d’endoscòpia urinària i sala d'operacions. A més, la clínica es converteix en un centre docent per on hi passen bona part dels uròlegs espanyols que volen aprendre l’ús dels procediments de l’especialitat. El 1913, a la mateixa Clínica, es crea una publicació que es publicarà més de 20 anys: Hojas Urológicas, revista en què Serrallach Mauri publica les seves experiències alhora que fa divulgació dels avenços urològics que es produeixen a Europa. La seva vocació docent, el duu a col·laborar amb els seus articles a les revistes de la Facultat com Acció Universitària on informa sobre el tractament que cal donar a les gonocòccies (1929) i als Archivos de la Agrupación Escolar Marañon amb un article sobre Anticoncepcionismo (1931). Imparteix, també, diferents cursos sobre la interpretació de les anàlisis clíniques de l’orina a l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques, que comparteix amb Lluís Celis o Jacint Vilardell, entre d’altres. Igualment, és protagonista de nombroses conferències divulgatives a diferents institucions com la mateixa Acadèmia, l’Institut Medicofarmacèutic o a l’Ateneu Popular de Barcelona.

També el 1910, coincidint amb la inauguració de la seva Clínica, Narcís Serrallach guanya per oposició una plaça de Sanitat Nacional per a la Lluita Antivenèria i assisteix al Dispensari Urològic de la Junta provincial. El 1911, és un dels fundadors de l’Associació Espanyola d’Urologia. Partícip actiu i regular a les diferents reunions i congressos nacionals i internacionals de l’especialitat on presenta un gran nombre de comunicacions, és nomenat membre de bon nombre de les Societats d’Urologia com, entre d’altres, de la Internacional, la Francesa i l’Alemanya. L’any 1926, és vicepresident de la Societat d’Urologia de Barcelona presidida per Joaquim Mestres, a qui acompanya també en la constitució i vicepresidència de la Societat Catalana d’Urologia l’any 1932.

Narcís Serrallach Mauri és l’iniciador d’una saga d’uròlegs continuada ininterrompudament pel seu fill Francesc Serrallach Julià, el seu nét Narcís Serrallach Milà i els seus tres besnéts Serrallach Orejas. La seva filla Maria va ser una reconeguda bibliotecària especialitzada en la documentació científica de Catalunya.

MBC