Biografia

Fill d’un ebenista originari de Moià, pertany a una nissaga de metges entre els quals hi formen part el seu germà Josep Maria, Cap del Servei de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital de Sant Pau, el seu nebot Josep Esteve Vilardell, també traumatòleg i el seu fill Francesc Vilardell Viñas gastroenteròleg de prestigi mundial.

Obté el títol de llicenciat en Medicina i Cirurgia als 23 anys i, acabada la carrera, entra com a col·laborador del Servei de Medicina de l’antic Hospital de Santa Creu. Queda captivat per l’extraordinària personalitat del seu director i mestre, el doctor Pere Esquerdo, que li aconsella que es dediqui a la naixent especialitat de Patologia Digestiva. Seguint aquest consell, Vilardell marxa a París, on assisteix a les consultes del famós clínic Anatole Chauffard a l’Hospital Saint-Antoine. A més, treballa amb Antoine Grigaut, el cap del laboratori, on desenvolupen una tècnica per la determinació quantitativa del colesterol plasmàtic, que els permet demostrar la presència de colesterol dins la majoria de càlculs biliars. És un període molt fèrtil per Jacint Vilardell que signa diverses publicacions, especialment, relacionades amb la litiasi biliar i la bioquímica de les hepatitis.

Al seu retorn, inicia la seva carrera acadèmica treballant com a metge ajudant per oposició a l’Hospital de Santa Creu. És el braç dret del doctor Gallart i s’encarrega del desenvolupament dels cursos d’especialització i l’organització dels cicles de conferències.

Durant els anys 1924 i 1925, es trasllada a Berlín per treballar amb el professor Von Bergmann i el doctor Borottau, amb el qual publica diversos treballs, destacant un estudi precursor sobre la determinació de glucèmia, mitjançant una senzilla punció digital. Durant un curs, és Privat-Docent de la Faculté de Medicine de l’Université de Lausanne i, posteriorment, treballa a Leipzig amb el professor Morawitz.

L’any 1926, retorna a Barcelona i s’incorpora definitivament al Servei de Gallart com a cap de les consultes externes de l’aparell digestiu. L’any 1932, funda l’Institut de Gastroenterologia de Barcelona, dedicat al diagnòstic i tractament de les malalties digestives.

Jacint Vilardell, a més de la seva tasca assistencial i acadèmica, lidera la Comissió de Propaganda del III Congrés de Metges de Llengua Catalana (1919). És cap dels dispensaris i del servei d’assistència mèdica de l’Institut de la Dona que Treballa (1925), porta la representació oficial de la Generalitat de Catalunya en les visites a les institucions sanitàries als EEUU i Canadà (1932), presideix el Consell de la Cooperativa del Sindicat de Metges de Catalunya (1933) i forma part dels tribunals de les proves d’aptitud professional de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (1934).

L’any 1936, la carrera acadèmica de Jacint Vilardell es veu truncada per la Guerra Civil. Amenaçat de mort per grups d’extrema esquerra, pot exiliar-se a París on treballa com assistent a l’Hospital de La Salpetrière al servei del seu amic René Gutmann, pioner del diagnòstic del càncer d’estomac. Més tard marxa a Montreaux, on és nomenat director mèdic de la Clínica de Nutrició Mont-Riant. Allí adquireix un notable prestigi i és metge consultor de la Reina Victòria Eugènia, exiliada a Lausanne.

L’any 1945, torna definitivament a Barcelona però no es readmès com a facultatiu de l’Hospital de Sant Pau, puix en ser metge personal del president de la Generalitat Francesc Macià, l’any 1939, és processat per catalanista i apartat definitivament del seu servei i de totes les restants activitats professionals. Per aquest motiu, només es pot dedicar a la seva consulta privada.

El seu coneixement de llengües, capacitat de treball i simpatia personal li obren moltes portes tant a Europa com al continent americà. És membre de la delegació espanyola al primer Congrés Internacional de Gastroenterologia a Brussel·les, l’any 1935. És un dels fundadors de Revista Mèdica de Barcelona, publicació percussora de la revista Medicina Clínica, acadèmic numerari de l’Acadèmia d’Higiene de Catalunya i acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, de l’Acadèmia Médico-Quirúrgica de Madrid i de la de Ciències Mèdiques de Bilbao. Membre fundador de la Societat Espanyola de Patologia Digestiva i de la Societat Internacional de Gastroenterologia. És també, membre de la Societat Internacional de Cirurgia i de les Societats de Gastroenterología de França, Alemanya, Itàlia i Suïssa.

A partir dels anys 50, l’aïllament acadèmic el porta a dedicar-se a múltiples activitats cíviques, culturals i artístiques. Presideix el patronat del Teatre Integral d’Aigua i Llum de Carles Bohigas i subvenciona nombroses entitats literàries i culturals relacionades amb la llengua catalana.

Casat amb la filla del tenor Francesc Viñas, el doctor Vilardell funda el Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, que després de cinquanta anys d'existència s’ha convertit en un dels certàmens més concorreguts i prestigiosos del món de la lírica.

FDT