Galeria de metges

Biografia

Fill de Joan Soler Ortells i d’Elisa Damians Rovira, família benestant barcelonina relacionada amb l'alta joieria, titulat batxiller per l’Institut de Barcelona el 1894, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1900. Es decideix per exercir la Medicina General, tot i que més endavant s’ocupa també de la Medicina Esportiva. Té consulta al primer pis del número 6 del carrer Doctor Dou on també hi resideix amb la seva família, casat amb Maria Dolors Cabot Rovira el 1902, té tres fills: Josep (1903), Joan (1906) i Carles (1907). Més endavant, a més, visita al segon primera del número 614 de la Gran Via de les Corts Catalanes.

Nacionalista català i republicà, de molt jove, Soler Damians s’implica en política i comença a col·laborar amb Francesc Macià a partir del 1922 quan es crea Estat Català (EC) com a partit aglutinador del nacionalisme català radical. L’octubre del 1923, quan l’Avi ha de fugir a Perpinyà, ell forma part del primer directori que resta a Catalunya juntament amb Joan Alzina Alzina –ambdós socis del Club Esportiu Catalunya- i també amb l’antiquari Vallmitjana. Ells tres romanen a Barcelona per dirigir els escamots contra la Dictadura de Primo de Rivera, augmentant-ne el nombre, freqüència i radicalització.

El juny del 1924, Soler i Damians assisteix com a representant d’EC juntament amb Macià i Alzina a la conferència que té lloc a Lió amb la missió –que no tindrà èxit- de formar una aliança amb altres partits republicans com Acció Catalana i el Partit Republicà Català, entre altres. Ja més endavant, quan Macià marxa a França arran del complot del Garraf i l’intent d’atemptat contra Alfons XIII el juny de 1925, Soler Damians torna a encarregar-se de continuar organitzant els escamots del partit. Anys després, però, Soler Damians es distancia del futur president de la Generalitat de Catalunya com altres militants d’EC, coneguts com els 'Elements d'EC' que, el 1932, es fusionaran amb el Club Esportiu Catalunya fins al 1932 que funden el Partit Nacionalista de Catalunya mentre altres ja abans han creat el grup Nosaltres Sols.

Sempre molt vinculat a la cultura física, l’excursionisme i l’escoltisme, trobem el doctor Soler i Damians sempre com a secretari general del Club Esportiu Catalunya, ens creat el 1924 per “cultivar i encoratjar totes les activitats físiques, encarrilar-les i disciplinar-les sense oblidar la cultura intel·lectual”. El trobem també en una constant activitat divulgativa, impartint conferències a diferents centres populars, biblioteques i ateneus però també amb la publicació de nombrosos articles a la premsa general i esportiva catalana amb títols com Cal educar físicament el nostre poble, Tot poble sedentari és un poble decadent, Les activitats físiques femenines o l'Esport de la dona, entre molts altres. El trobem també com a professor dels Cursos d’Educació Física Infantil que s’imparteixen a l’Escola del Treball de la Universitat Industrial l'estiu de 1930.

L'any 1931, Soler Damians col·labora amb una subcomissió d’Educació Física del Sindicat de Metges de Catalunya i dirigeix un estudi que es publica amb el títol d’Assaig d’un Pla General d’Educació Física, document on es fixen les bases del futur Institut d'Educació Física de Catalunya alhora que recull el seu ferm convenciment que l’esport i l’educació física havien de contribuir al ressorgiment del poble català perquè la disciplina i l’orgull de l’esport li retornarien el caràcter i la voluntat dels catalans per dur a terme les grans empreses que havien empès els nostres avantpassats. El 1936, el conseller de Cultura Ventura Gassol el posa al capdavant de la Comissaria d’Educació Física de la Generalitat de Catalunya, càrrec que ocupa durant tres anys amb una dedicació plena a la cultura física i a la seva implantació en la societat catalana, per la qual cosa s’envolta de metges i esportistes d'èlit com Joaquim Ral, Joan Trigo i Jaume Àngel. El novembre del 1932, Soler Damians és elegit membre del Comitè Olímpic Espanyol que s’acaba de constituir. El 1934, és nomenat director de l’Acadèmia d’Educació Física de Catalunya i, el juliol, s’inicia el I Curs Teòric Pràctic d’Educació Física, el primer dels que s’impartiran a tota Catalunya per preparar els exàmens dels futurs monitors i professors de Cultura Física catalans.

Membre del Centre Excursionista Rafael Casanova, encara el 1934, és nomenat president dels Boys Scouts de Catalunya. Igualment, Soler Damians és el responsable mèdic de la sortida dels atletes participants en el I Campionat de Catalunya de Marató que se celebra a Barcelona el 4 de febrer de 1934, un esdeveniment en què hi participen set corredors però només quatre arriben a la meta.

Soler Damians, que ja té un gran prestigi en el món esportiu i en el món educatiu català, compta també amb la confiança del govern que el fa comissionat de la Generalitat, juntament amb Josep Suriol, per participar en el Congrés Internacional de Medicina Esportiva que se celebra a Berlin el 1936, coincidint amb les Olimpíades. Finalment, però, l’alçament franquista impedeix que hi puguin assistir. Tot i així, l’agost del 1936, el president Companys crea la Comissaria d’Esports de Catalunya i nomena Soler Damians com a delegat per organitzar i regir el nou ens, càrrec en el qual és ratificat a finals d’octubre del mateix any. Després, el 1936, és designat president de l’Institut Català d’Educació Física i Esports, un organisme esportiu de la Generalitat de Catalunya republicana lligat a la Delegació d’Educació Física i Esports, entitat pública depenent de la Conselleria de Cultura del govern català. Aquest nou Institut neix amb la missió d’actuar com a delegació tècnica del Comissariat d’Educació Física i Esports que es constitueix el 27 d’octubre del 1936 i té per objectius: dirigir l’ensenyament físic escolar, formar el professorat, crear una oficina de fitxes mèdiques per a esportistes, intervenir les entitats d’esport, impulsar el mutualisme esportiu i crear la Biblioteca d’Educació Física i Esport de Catalunya. Sorgit en plena Guerra Civil, el centre es va militaritzant progressivament, frustrant els objectius inicials de fomentar l’esport per als quals havia estat creat. Un any abans, l’octubre del 1935, la proposta d’organitzar el Primer Congrés Català d’Educació Física que Soler Damians fa al Comissariat d’Educació Física de Catalunya mai va ser acceptada. Encara el 1938, però, es crea el Clan Escolta Monitor.

Quan finalitza la Guerra Civil, Joan Soler i Damins s’exilia a l’Argentina on mor sense haver tornat mai més a Catalunya. L'any 1981, la Generalitat de Catalunya ret homenatge públic a qui va ser Conseller d'Educació Física de la Generalitat de Catalunya des del 1936 al 1939. Els Arxius d'Esports de la Generalitat del 1936 es van amargar a la finca Juheria Gran de Sant Gregori per Antoni Agulló qui, setanta-set anys després, afirmava que 'El treball del doctor Soler i Damians és realment grandiós. Hi ha tota una colla de projectes per fomentar l'esport, que comencen amb el que es fa a les escoles per anar augmentant progressivament en la mesura que els esportistes es fan més grans. En aquest sentit en matèria esportiva ara no s'ha descobert ben bé res. Tots els projectes que es duen a terme ara van ser ja a punt de lealitzar-se segons els plantejaments del doctor Soler i Damians''.

MBC