Biografia

Fill d’un cirurgià de la localitat on neix, de nom Domingo Gafarot, estudia brillantment al Reial Col·legi de Cirurgia de Barcelona on es gradua el 1802. L’any següent, arriba a Buenos Aires com a metge militar amb llicència per quedar-s’hi només durant 1803. Si més no, Salvi Gafarot ja s’inclou en la relació de metges i cirurgians habilitats per exercir la professió segons l’Auto expedit pel Reial Tribunal del Protomedicat de Buenos Aires el 17 de novembre de 1803, ordre en la que, també, es prohibeix a curanderos i xarlatans exercir a les ciutats del virregnat del Riu de la Plata. En aquesta llista, hi figuren els noms de Miguel O’Gorman, Cosme Argerich, Josep Albert Capdevila, Agustí Fabre i altres disset facultatius més, tots ells amb títol de metge del Riu de la Plata.

Amb la seva experiència com a metge militar, Salvi Gafarot participa molt activament en les diferents batalles contra els anglesos del Riu de la Plata dels anys 1806 i 1807. En la primera invasió anglesa, Gafarot s’incorpora al cos de Voluntaris Patriotes, conegut també, com de Voluntaris Artillers de la Unió. La manca de cirurgians als batallons patriotes és tan gran que admeten voluntaris estrangers. Així, el virrei Sobremonte nomena Gafarot cirurgià del Cos de Voluntaris. Amb un comportament heroic, és ferit durant un combat i, després, en la segona invasió anglesa dels anys 1807-1808, és metge de l’Hospital de Sant Francesc.

L’activitat mèdica de Salvi Gafarot, acabades les guerres amb els anglesos, és força notable. Ell és l’introductor de la vacuna antivariolosa al virregnat del Riu de la Plata l’any 1805, arribant a vacunar més de 500 nens amb limfa humana. L’any 1811, arriba a l’Alt Perú amb l’exèrcit de la Independència, acompanyant al metge Juan Cayetano Molina. Torna a Buenos Aires l’any següent. El 1812, es cirurgià de l’exèrcit de la banda Oriental.

Gafarot, també, té activitat docent. El maig de 1813, quan la Facultat Mèdico Quirúrgica de Buenos Aires passa a ser l’Institut Médico Militar amb l’objectiu de formar cirurgians per als exèrcits, el director de l’Institut, el cirurgià Cosme Argerich, el designa professor juntament amb el seu propi fill, Francisco Cosme Argerich, i els metges Cristóbal Martín de Montufar i Juan Fernández. Més tard, el 1818, és nomenat conjutge del Tribunal Examinador del Protomedicat i, el 1822, quan el president Rivadavia crea l’Acadèmia de Medicina, Gafarot figura entre el seus membres.

Salvi Gafarot es casa amb un portenya amb qui té un fill, Jose Salvio Gafarot, que es casa amb una filla de Juan Facundo Quiroga, cabdill argentí, partidari d’un govern federal desprès de la Independència.

MBC