Biografia

Membre d’una família de metges de la Garrotxa, inicia els seus estudis a Barcelona l’any 1904 i té entre els seus professors molts dels que contribuïren a la modernització de la medicina catalana, com Bartomeu Robert, Jaume Pi Sunyer i Miquel Àngel Fargas. És nomenat alumne intern, es gradua l’any 1910 i obté el títol de doctor amb la tesi Cirugía de la tuberculosis pulmonar. Estudio de los procedimientos directos dos anys després.

Torna a Olot, on ja exerceix com a metge independent l’any 1914. Un any abans, participa a la creació de l’Agrupació Comarcal de Metges d’Olot, una entitat mig sindical, mig acadèmica, que contribueix a la realització de treballs científics a la comarca. Segueix interessat en la tuberculosi i l’any 1913 realitza una de les primeres intervencions de pneumotòrax terapèutic fetes a Catalunya amb un aparell de la seva invenció. El 1915, és nomenat metge de l’Hospital Sant Jaume. El seu compromís social continua amb la seva elecció com a membre de la Junta Directiva del Col•legi de Metges de Girona. L’any 1931, pren possessió com a Metge Inspector Municipal de Sanitat i durant la Guerra Civil té una important activitat com a cirurgià a l’Hospital Sant Jaume. En acabar la guerra, s’exilia a França i quan torna, el desembre de 1940, és denunciat i empresonat fins el 1942. En ser alliberat, se li prohibeix l’exercici de la professió de metge a perpetuïtat, termini canviat a cinc anys després d’ apel•lar la sentència però és desposseït de tots els seus càrrecs previs. Gràcies a la intervenció del president del Col•legi de Metges de Girona, el doctor Sambol i Casanovas, pot tornar a fer de cirurgià, cosa que fa fins a la seva jubilació l’any 1958.

És autor d’una important obra dins de les humanitats. El seu interès en la Història de la Medicina afavoreix el seu nomenament com a membre de la Junta de Govern del Museu-Biblioteca d’Olot. Col•labora intensament en premsa amb articles sobre història olotina i publica Pretèrits olotins, un recull d’escrits publicats als diaris durant el 1937, l’obra més interessant de l’època prèvia a la Guerra Civil. Després de la guerra, publica Història d’Olot, una obra monumental de trenta-un volums. Encara l’any 1955, veu la llum el Llibre d’Olot, que recupera l’esperit dels seus Pretèrits olotins.

Mor l’any 1960 a conseqüència d’un càncer pulmonar.

JEB i EGP