Biografia

Membre d’una família de metges de la Garrotxa, inicia els seus estudis a Barcelona l’any 1904 i, entre els seus professors, té molts dels que contribuïren a la modernització de la medicina catalana com Bartomeu Robert, Jaume Pi Sunyer i Miquel A Fargas. Nomenat alumne intern, es gradua el 1910 a la Facultat de Medicina de Barcelona. Dos anys després, obté el títol de doctor amb la tesi Cirugía de la tuberculosis pulmonar. Estudio de los procedimientos directos.

Torna a Olot on ja exerceix com a metge independent el 1914. Un any abans, participa en la creació de l’Agrupació Comarcal de Metges d’Olot, una entitat mig sindical, mig acadèmica, que contribueix a la realització de treballs científics a la comarca. Segueix interessat en la tuberculosi i l’any 1913 realitza una de les primeres intervencions de pneumotòrax terapèutic fetes a Catalunya amb un aparell de la seva invenció. El 1915, és nomenat metge de l’Hospital Sant Jaume. El seu compromís social continua amb la seva elecció com a membre de la junta directiva del Col·legi de Metges de Girona. L’any 1931, pren possessió com a Metge Inspector Municipal de Sanitat.

Durant la Guerra Civil té una important activitat com a cirurgià a l’Hospital Sant Jaume i, quan acaba, s’exilia a França. El desembre de 1940, quan torna, és denunciat i empresonat fins al 1942. En ser alliberat, se li prohibeix l’exercici de la professió de metge a perpetuïtat, un termini que canvia a cinc anys després d’apel·lar la sentència però és desposseït de tots els càrrecs previs. Gràcies a la intervenció del president del Col·legi de Metges de Girona, el doctor Sambol i Casanovas, pot tornar a fer de cirurgià, cosa que fa fins a la seva jubilació l’any 1958.

És autor d’una important obra dins les humanitats. El seu interès en la Història de la Medicina afavoreix el seu nomenament com a membre de la junta de govern del Museu-Biblioteca d’Olot, després d'haver catalogat més de set mil volums l'any 1913. Col·labora intensament en premsa amb articles sobre història olotina i publica Pretèrits Olotins, un recull d’escrits que publica periòdicament al diari local La Ciutat d'Olot des del gener de 1934 fins a l'agost del 1936 i, posteriorment, en fa una edició conjunta el 1937, convertint-se en l’obra més interessant de l’època prèvia a la Guerra Civil. Després de la Guerra, publica Història d’Olot, una obra monumental de trenta-un volums i, encara l’any 1955, veu la llum el Llibre d’Olot, que recupera l’esperit dels seus Pretèrits Olotins.

Mor a Olot l’any 1960 a conseqüència d’un càncer pulmonar. Casat des del 1916 amb Maria Llongarriu Saguer, la nissaga mèdica médica continua amb un dels seus nou fills, el metge i escriptor Joaquim Danés Llongarriu (Olot, 1923-2001), amb un nét, Joaquim Danés Valeri que és metge de l’Hospital d’Olot, un besnét, Marc Danés Castells, i una besnéta, Ariadna Danés Barris.

JEB i EGP