Biografia

D’orígens socials modestos, orfe de pare des dels tres anys i el més petit de set germans, Salvador Armendares estudia al Seminari i a l’Institut General i Tècnic de Girona (1905-11). Després, tot fent diverses tasques per tal de poder viure a la ciutat i pagar-se la carrera, estudia a la Facultat de Medicina de Barcelona i es llicencia el 1917. Dos anys més tard, fa de metge amb plaça pròpia a la Granada del Penedès i, a partir del 1924, també a l’Hospital de Vilafranca del Penedès. Al Penedès descobreix les dificultats socials dels rabassaires i, si bé forma part d’Unió Catalanista des del 1916, la dictadura de Primo de Rivera el porta, de manera definitiva, cap un profund compromís polític.

El 1931, afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya, la seva llista surt guanyadora a l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès (1931-34). A més, el 1932, també, triomfa la seva candidatura al Parlament de Catalunya per la província de Barcelona. Com a polític, Armendares pretén millorar les condicions de vida dels rabassaires i el desenvolupament del món cooperativista. Participa com a metge i parlamentari en la Comissió de Sanitat per tal de millorar l’assistència mèdica al món rural.

L’esclat i el curs de la guerra civil porten Armendares a la decisió tràgica de l’exili. No en va, ha estat dirigent de l’Hospital Militar de Mataró i director de l’Hospital General de Catalunya, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. Primer, passa a França. Després, pren el camí de Mèxic amb tota la família a bord del vaixell Sinaia on, durant el viatge, exerceix de cap de Sanitat.

Del 1939 al 1964, Salvador Armendares refà tant la seva vida mèdica com la política, esdevenint membre actiu de les iniciatives socials i culturals catalanes a Mèxic: participa en les activitats de l’Orfeó Català al costat de tants altres exiliats, molts d’ells intel·lectuals i polítics. Alguns, també, són els seus pacients. Exerceix la medicina al Sanatorio Español de Ciutat de Mèxic. Funda la Borsa del Metge Català i organitza una clínica de tipus cooperatiu. Escriu articles als diaris catalans que s’editen al país asteca alhora que manté un lligam i una intensa correspondència amb personalitats com ara Carles Pi i Sunyer, Josep Tarradellas o Pau Casals.

El 1953, Salvador Armendares i Torrent és designat president del Consell Nacional Català i manté el càrrec fins a la seva mort a l’exili mexicà.

AZ/MBC