Galeria de metges

Biografia

Fill de Valentí Baró i de Rosa Bonet, estudia Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia l’any 1920 i, tot seguit, torna a Lleida per fer de metge a l’Hospital Provincial, especialitzat en malalties pulmonars. Ja de molt jove i d’estudiant, milita en el jaumisme, nom que rep el carlisme sota el lideratge de Jaume de Borbó i Borbó-Parma (1870- 1931), i és president de l'Agrupació Escolar Tradicionalista de Barcelona.

Col·laborador habitual als diferents periòdics tradicionalistes com Monarquía, La Comarca de Vich, El Correo de Lérida i Nostra Parla així com al setmanari barceloní de línia jaumista La Trinchera. També, un any abans d’acabar la carrera, és designat membre de la redacció de Barcelona del diari jaumí madrileny El Correo Español. A més, aquest mateix any 1919, Josep Baró participa en la fundació dels Sindicats Lliures, una organització creada pels militants carlins de l'Ateneu Legitimista sota el posterior padrinatge de la Patronal Catalana i comptant amb la vinculació de l'autoritat militar de Catalunya.

Durant la Dictadura de Primo de Rivera, Baró col·labora amb el periòdic dels Sindicats Lliures, Unión Obrera on, el 1928, publica una sèrie d'articles sobre l'ideal de la petita propietat com a centre del plantejament agrari. Un any abans, el 1927, és un dels oradors en el III Congrés de la Confederació de Sindicats Lliures que se celebra a Madrid i, el mateix 1928, és designat regidor a l'Ajuntament de Barcelona.

El mes de novembre de 1931, en representació del cap regional jaumista de Catalunya, Josep Baró presideix les exèquies pel pretendent Jaume de Borbó i de Borbó-Parma a Juncosa de les Garrigues. Durant la Segona República, a més de militar en la Comunió Tradicionalista, és membre d'Acció Popular. També, el 1932, participa en destacats mítings carlins a Lleida i Solsona on dirigeix El Correo de Lérida, portaveu de les dretes lleidatanes alhora que forma part de la Directiva Tradicionalista de la ciutat. En les eleccions municipals catalanes de 1934, és escollit regidor de l'Ajuntament de Lleida per la dretana Candidatura de Concentració Lleidatana, forma part de la Comissió Gestora del 13 d'octubre i, el desembre, participa activament en l'organització d'un homenatge a la Guàrdia Civil per la seva actuació durant els Fets d'Octubre, pronunciant-hi un discurs.

Professionalment, després d’estrenar-se com a metge titular de l’Espluga Calba durant un breu període només acabar la carrera, els següents cinc anys, Josep Baró Bonet els passa fent de metge auxiliar dels serveis de Lluita Antituberculosa de l’Hospital Clínic i del de Tisiopatologia del Dr. Cinto Reventós a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona. En el darrer centre, també, Baró fa de metge assistent al Servei de Radiologia i Radioteràpia dels doctors Comas i Prió. Traslladat a Lleida cap el 1928, el primer any, Josep Bonet és metge assistent de la Secció de Medicina de l’Hospital Comarcal alhora que imparteix uns cursets d’especialització sobre les Broquiectásias y Supuraciones pulmonares. Després, durant 6 anys, exerceix d’Inspector Municipal de Sanitat dels municipis d’Oliana i Monteià-Martinet. El 12 de març de 1935, el Comissari Delegat de Lleida reclama que Josep Baró Bonet sigui nomenat metge ajudant del facultatiu encarregat del Dispensari Antituberculós de l’Hospital Intercomarcal de Lleida i és ressol favorablement.

El 18 de juliol de 1936, Josep Baró i Bonet és un dels elements més destacats que protagonitzen la Revolta a Lleida i, després del fracàs d’aquest alçament a la ciutat, en què ell encapçala la direcció del grup de la CEDA, com tots els companys de la conspiració, és detingut i empresonat. El dia 5 d’agost, un sergent d’assalt es presenta a la presó provincial amb un manament de trasllat de 22 reclusos cap a Barcelona, un destí al qual mai no hi arriben perquè son conduïts al Cementiri de Lleida i assassinats la nit del mateix dia.

Cal precisar que Josep Baró i Bonet és afusellat per la seva condició de periodista polític antirepublicà de dretes i no per ser metge. El seu germà Miquel Baró i Bonet (1898-1936) -advocat, sacerdot i redactor d'El Correo de Lérida, mor també assassinat el 20 d'agost del 1936.

Joan Baró Bonet, casat amb Elena Duran Boris, tenen dos fills: Claudi i Valentí Baró Duran.

MBC