Biografia

Empordanès pels quatre costats, descendent d’una saga de músics sardanistes, a Francesc Barnosell i Nubiola la vocació mèdica li arriba per la branca materna. La mare és llevadora de l’Escola d’en Pere Nubiola i l’oncle, metge. Acaba el batxillerat a Girona el 1934. Continua estudiant per fer de practicant fins el 1936 quan, en esclatar la Guerra Civil, ha d’exercir en la sanitat militar. Acabada la guerra, reprèn i acaba els estudis de Medicina a la Universitat de Barcelona el 1942. El 1946, entra com a metge assistent a la càtedra de Patologia general del professor Gironés. L’any següent, passa a la càtedra d’Agustí Pedro i Pons, on s’hi està fins el 1950.

En aquests primers any de professió, Francesc Barnosell, que fa de metge a moltes escoles barcelonines, és testimoni dels casos d’invalidesa que ha deixat l’epidèmia de poliomielitis d’uns anys abans. Juntament amb el seu amic Moisès Broggi practiquen diferents intervencions quirúrgiques per millorar la condició de les víctimes d’aquesta malaltia. A Barnosell li preocupen, especialment, els problemes respiratoris que deixa la pòlio i, aviat, es decideix pel tractament integral de l'enfermetat, bàsicament, per la rehabilitació. Es forma en aquesta disciplina tot visitant els centres de Traumatologia d’Anglaterra i França que compten amb els programes de rehabilitació més avançats. Barnosell completa la seva formació amb el professor André Grossiord a Garches.

De tornada a Barcelona, el 1951, és nomenat cap de l’ Institut de Medicina Correctiva de Barcelona i, set anys després, passa a ser-ho del Servei de Rehabilitació de l’Hospital de la Creu Roja de Barcelona.

L’any 1954, juntament amb el Dr. Josep Mª Poal -format en rehabilitació als Estats Units- i el valencià Vicente Sanchis Ortiz -director del Servei de Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Provincial de Madrid-, és creador de la Sociedad Española de Rehabilitación. Francesc Barnosell és president del 1963 al 1966.

El 1961, torna a la Facultat de Medicina de Barcelona per col·laborar al Departament de Terapèutica Física. Primer, amb el professor Carulla i, després, amb el doctor Badell. El 1968, és nomenat cap del Servei de Rehabilitació de l’Hospital Clínic de Barcelona i el converteix en un centre punter a l’estat espanyol.

El 1978, és elegit president de l’Académie Médicale Européenne de Réadaptation. Abans, l’any 68, durant el 5è Congrés de la International Federation of Physical Medicine, celebrat a Montreal, Barnosell és elegit unànimement president de l’organització.

Barnosell, home de gran capacitat organitzadora i de forta vocació docent, organitza -junt amb Poal- un curs d’especialització en Rehabilitació de dos anys, el primer que es fa a Espanya.

MBC