Biografia

Neix a Vic el dia 29 de novembre de 1849, fill de Joaquim Salarich i Verdaguer metge, prohom de la Renaixença i destacat historiador. Cursa els estudis primaris a l’Escola Municipal del Convent dels Caputxins i, el 1859, comença els de batxillerat al Seminari de Vic. Acaba el 1864 i comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona, on obté el títol de metge. Prèviament, el 1867 participa en la fundació de L’Esbart de Vic, aplec d’estudiants vigatans lletraferits, grup de gran interès pel progrés de les lletres catalanes, i assisteix a la reunió que fan a la Font del Desmai.

El 1871, ingressa com a metge a l’Hospital de la Santa Creu de Vic on realitza intervencions quirúrgiques pioneres en l’extirpació de tumors i d’hèrnies estrangulades alhora que fa atrevides amputacions en casos d’accident. El 1874, és nomenat director de l’Hospital on, anys a venir, s’hi col·loca una placa en la que hi consta la seva dedicació al centre.

Josep Salarich Giménez té una notable activitat política, social i cultural més enllà de la Medicina. Forma part de la junta del Círcol Literari amb diversos càrrecs i responsabilitats, intervé en diferents col•loquis i conferències de l’entitat i és nomenat soci honorífic el 1870. És soci de número de la Sociedad Española de Historia Natural (1878) i s distingit amb la Creu al Mèrit Militar per la seva actuació durant la guerra civil de 1873-1876. Acadèmic corresponent de l’Acadèmia de Medicina i Cirurgia de Barcelona (1879), associat estranger de la Societé Francaise d’Higiene (1881) i soci fundador de la Sociedad Española de Higiene (1882). A més, amb altres patricis vigatans, és cofundador de la Societat Arqueològica de Vic, que salva i recupera el Temple Romà (1882) i membre de la junta diocesana de reconstrucció del Monestir de Santa Maria de Ripoll ( (1886). Primer, vocal i, després, tresorer de la junta del Museu Episcopal de Vic. El 1894, és elegit regidor de l’Ajuntament de Vic, on esdevé síndic i tinent d’alcalde un any més tard. El 1899, presideix la junta comarcal del Col·legi de Metges de Barcelona a Vic (1899). El 1902, és el representant vigatà a l’enterrament del seu amic Jacint Verdaguer que es fa a Barcelona mentre que, el 1910, és membre de la junta organitzadora del Centenari del Naixement de Jaume Balmes. L’any 1917, amb Jaume Collell i Martí Genis, supervivents de l’Esbart, participa en la col·locació d’un pedró a la Font del Desmai en commemoració dels cinquanta anys de la seva fundació.

Durant més de cinquanta anys, el doctor Salarich és corresponsal a Vic del Diario de Barcelona i col·laborador de diferents publicacions Gaceta Mèdica Catalana, Crónica Montañesa, La Pàtria, La veu del Montserrat, La Independencia Médica i el Boletín Medico-farmacéutico, entre d’altres. Esdevé president de l’Associació de la Premsa de Vic el 1927 i vicepresident del comitè organitzador de l’Exposició Universal de Barcelona del 1929 com a representant de la ciutat de Vic.

Mor a la seva casa de Vic el 5 de desembre del 1930. A més de la premsa local, es publiquen notes necrològiques als diaris i revistes catalans del moment com La Publicitat, La Veu de Catalunya, Diari de Barcelona, El Matí, La Vanguardia i L’Abella d’Or.

MYC