Biografia

Francesc Salamero i Reymundo va néixer a Barcelona el 4 de gener de 1929. Membre d'una nissaga mèdica que començà amb el seu pare, el doctor Francesc Salamero i Castillón, professor de cirurgia, acadèmic numerari i membre de la Junta de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Salamero i Reymundo estudià Medicina a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se el 1952 i assolint el doctorat dos anys més tard. La seva vocació cap a l'especialitat de tocoginecologia es va desenvolupar a la càtedra del professor Victor Conill, on va entrar com alumne intern després de superar la corresponent oposició. Amplià estudis visitant serveis estrangers, com el Chelsea Hospital for Women a Londres i el Chicago Lying-in Hospital. Treballà posteriorment a la Clínica Conill, l'Hospital de la Vall d'Hebrón i la Clínica Corachan.

Finalment fundà el seu propi consultori al carrer de Ganduxer, origen de l'actual Institut Ginex que dirigeix el seu fill.

Entre la seva bibliografia obstètrica i ginecològica podem recordar una sèrie d'articles publicats conjuntament amb el seu gran amic i company el doctor Joan Esteban i Altirriba, un llibre sobre les distòcies dinàmiques i un treball sobre la 'Histopatologia de la trompa de Falopi' que l'any 1955 guanyà el premi 'Anales de Medicina y Cirugía' i li obri les portes de la Reial Acadèmia, on entrà amb el títol d'acadèmic corresponsal. Entre altres càrrecs guanyà també les oposicions a Tocòleg Municipal i les de Ginecòleg del 'Instituto Social de la Marina'.

Però la rica personalitat del doctor Francesc Salamero i Reymundo es manifestà brillantment en altres dues facetes: les d’historiador i lingüista. Ambdues estan estretament lligades a la seva profunda estimació per la terra dels seus avantpassats, en concret per la població de Torres del Obispo, un bonic enclavament situat a la Ribagorça, dins la franja oriental de la província d'Osca i on la família conservà la casa pairal.

Aquest antic poble de venerable història està situat dins la zona de transició entre els territoris de parla catalana i els que utilitzen l'aragonès en la seva variant ribagorçana. El doctor Salamero dedicà bona part de la seva obra literària a l'estudi i difusió de l'hablla, la llengua d'aquesta petita comarca, la vall del Sarrón, amb obres com el 'Léxico peculiar de Torres del Obispo, semejanzas y diferencias con el castellano y el catalán'.

En aquest camp, el doctor Salamero fou també cofundador de l''Asociación Lliga Ribagorzana', i amb el seu destacat impuls aconseguí tornar a reeditar el periòdic 'El Ribagorzano', una publicació que havia vist la llum per primer cop a Graus el 1904 i que al llarg dels anys va conèixer diverses èpoques i silencis.

Conreà també el camp de la recerca històrica amb treballs que aplegaven les seves dues grans devocions: la patologia femenina i el territori ribagorçà i aragonès. Cal recordar els estudis sobre Constanza d'Aragó o la reina Felipa de Tolosa, sense oblidar una biografia de Diego Cera, un grausí universal i que proporcionà al seu autor un ampli reconeixement. Junt amb el seu fill, Francesc Salamero i Prat, l'any 2002 guanyaren el Premi de Medicina i Sanitat comarcal de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya amb un treball sobre les principals malalties, pestilències i Hospitals a la ciutat de Barcelona esmentats a les Rúbriques de Bruniquer (1249-1714).

Al llarg de la seva vida el doctor Salamero rebé molts premis i distincions, entre ells el de Soci de Mèrit de l'Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears i el de Membre d'Honor de la Societat Catalana d'Obstetrícia i Ginecologia.

En una cerimònia singular, el quinze de febrer del 1958 Francesc Salamero Reymundo i Pepa Prat López van contraure matrimoni a la capella de l'edifici de la Reial Acadèmia de Medicina, un fet excepcional que mostrà la vinculació de la família amb aquesta institució.

El seu fill, el doctor Francesc Salamero i Prat, també ginecòleg, continua la nissaga mèdica familiar.

CHP