Biografia

Pels cognoms se li atribueix el probable naixement a Catalunya, segurament a Barcelona tot i que no es té tota la certesa. Segons el seu propi testimoni, resideix i estudia Medicina a l’estranger i, per l’època, sembla molt probable que fes la carrera a Montpeller, llavors un dels principals centres de la Medicina a Europa on hi estudiaven la carrera mèdica molts joves catalans. Al segle XIX, alguns historiadors consideren també que podia haver fet la carrera a Bolonya. En qualsevol cas, és a França on Bernadí Muntanya de Montserrat comença a exercir de metge el 1506 i s’hi està fins al 1513, moment en què s’instal·la a Valladolid on professa la càtedra d’Anatomia de la Universitat i on hi passarà gran part de la seva vida.

A partir del 1537, és metge i cirurgià de l'Emperador Carles I, però roman a Valladolid on, ja força gran, escriu la seva obra mestra: el Libro de la Anothomia del Hombre, que és el primer tractat d'Anatomia en llengua castellana que s’imprimeix a la impremta de Sebastián Martínez de Valladolid l'any 1551. Aquest llibre és l’única obra impresa que se li coneix i es publica uns anys abans que publiqui la Historia de la composición del cuerpo humano el 1556, obra de Juan Valverde de Amusco i primer a fer la descripció de la circulació pulmonar en un tractat d’Anatomia. Tot i que, avançat el segle XVIII, alguns historiadors de la Medicina consideren que “Véase cómo treinta y seis años antes del nacimiento de Harvey, nuestro Bernardino Montaña de Monserrate describía el corazón y la circulación general”.

El tractat d’Anatomia de Muntanya de Montserrat conté un apèndix en què relata la seva interpretació d’un somni de Luís Hurtado de Mendoza, marquès de Mondéjar, que es constitueix en una veritable síntesi dels coneixements fisiològics del galenisme i d’alguns derivats de l’Alquímia que s’exposen literàriament mitjançant una al·legoria simbòlica de caràcter domèstic. El text és poc modern perquè no té en compte el nou rumb que Andreas Vesalius imposa en la Ciència Anatòmica, seguit a Espanya per Pedro Jimeno, Juan Valverde i a Catalunya per Lluís Collado. L’obra de Muntanya de Montserrat té el mèrit, però, de ser una de les primeres obres anatòmiques no escrites en llatí sinó en castellà, la qual cosa la fa més entenedora per als cirurgians i barbers coetanis tot i que, com hem dit, és poc moderna en no esmentar ni una sola vegada Vesali malgrat que, al final del llibre, apareixen dotze figures dibuixades de manera bastant tosca que s’inspiren en dibuixos originals del llibre The humani corporis fabrica d'aquest autor brabançó del segle XVI.

Bernardí Muntanya manté l’interès per l’Anatomia encara a avançada edat i, com que li agrada escoltar les explicacions anatòmiques que dóna el seu successor a la cátedra d’Anatomia val·lisoletana, Alfonso Rodríguez de Guevara (Granada, c. 1520 – Lisboa, 1587), es fa portar a la Universitat en llitera perquè pateix del mal de gota i no pot caminar.

MBC