Biografia

El cognom Terricabras sembla associat amb perfil propi al conreu de la Medicina. Tot i que a la segona meitat del segle XVII ja figuren dos doctors en Medicina amb aquest nom exercint a Barcelona, no és fins al XIX que trobem aquesta nissaga mèdica establerta a Osona, iniciada per Francesc Terricabras Juandó, nascut a Vic el 1808 i llicenciat en medicina l’any 1834. Avui, la seva descendència s’estira fins a set generacions i en totes elles hi podem identificar diferents metges, destacant el seu nét: Josep Maria Terricabras Comella, fill del metge Andreu Terricabras Forn i de Miquela Comella, que a la seva projecció mèdica afegeix una actuació cívica i humanística molt notable, motiu pel que se l’ha escollit com a representant de la nissaga per incloure’l en aquesta Galeria.

Neix a Vic l’any 1879, estudia al Seminari on en aquells temps s’impartien els estudis humanístics. Es llicencia en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1899 després de ser alumne intern reconegut amb diferents premis. Treballa a la Casa Provincial de Caritat i obté el grau de doctor l’any 1901 amb la tesi La eupepsia y la dispepsia intestinales. Compromès amb la col·legiació obligatòria, es registra al Col·legi de Metges de Barcelona just acabar la carrera i, durant anys, formarà part de la seva junta de govern com a secretari delegat d’Osona. Exerceix la professió a Vic juntament amb el seu germà Francesc, també metge llicenciat el 1906 però traspassat quatre anys després. El gener del 1905, Josep M Terricabras és nomenat delegat de l’asseguradora La Vasco-Navarra. També, presta serveis a L’Assicuratrice Italiana. Metge titular des del 1899, l’Ajuntament de Vic el nomena membre electe de la Junta Local de Sanitat vigatana el 1925.

Afectat per la Gran Guerra del 1914, obté l’autorització per vestir el braçalet blanc de neutralitat i l’uniforme de la Creu Roja Espanyola. Fruït d’aquesta preocupació, escriu els poemes 1914, l’any maleït i Clemència divina.

Polític catalanista, Josep M Terricabras i Comella és elegit regidor municipal de Vic del 1909 al 1912. Entre la seva destacada actuació cívica, cal consignar que és un dels darrers presidents del Cercle Literari (1911) alhora que és un dels fundadors i president de la societat vigatana Vika Esperantistaro (1908). Després, coincidint amb la celebració del centenari del naixement de Jaume Balmes (Vic, 1810–1848), és un dels promotors de la creació d’un nou ens cultural a la capital d'Osona: l’Ateneu Balmes i Terricabras n'és és el seu primer president (1911). Abans, ell mateix ha traduït El Criteri a l'esperanto.

Home de profunda convicció i pràctica cristiana, amb especial devoció a la mare de Déu, és membre de la Congregació Mariana de Vic, essent nomenat president l'any 1922. També, és membre de la junta del Museu Episcopal de Vic. Mossèn Cinto Verdaguer li lliura en mà el seu llibre de Cantichs amb una dedicatòria personal a l’amic estimat. Mor a Vic el dia nou de gener de 1928 a conseqüència d’una febre tifoïdea.

MYC