Galeria de metges

Biografia

Fill de l'industrial, autor teatral i periodista Antoni Ferrer i Codina (1837-1905), la seva primera vocació és ser marí. Durant un temps, estudia Matemàtiques al Col·legi de la Marina, acadèmia preparatòria d’ingrés a l’Escola Naval del Ferrol dirigida per August Miranda Godoy, que anys més tard esdevé general i, després, Ministre de Marina d’Alfons XII. La mort del pare impedeix Pau Ferrer Piera completar la carrera nàutica i torna a Barcelona per començar la de Ciències Exactes. Tem que no li doni prou rendiment econòmic i acaba matriculant-se a la Facultat de Medicina on es llicencia el 1896.

Comença l'exercici professional a Port Bou on s’hi està dos anys fins que torna a Barcelona per iniciar la seva carrera acadèmica. Els últims anys del segle XIX, Pau Ferrer Piera participa -juntament amb Lluís Soldevila Casas, empresari fundador de la “Unión de Granjas Catalanas” i amb el metge Salvador Soler Farnés- en el procés d’obtenció de llet humanitzada mitjançant un procediment que inventa ell mateix amb patent de 1897 i que permet combinar la llet de vaca i la humana. Un any després, redacta i signa en qualitat d’especialista un opuscle sobre l’aparell digestiu i la nutrició per presentar al públic La Leche maternizada Vita, encara que mai s’arriba a comercialitzar.

El 1899, Ferrer Piera viatja a Fernando Poo en una expedició als territoris espanyols del Golf de Guinea, experiència que explica en un text que es publica el 1900. El llibre mostra l’únic plànol que llavors existeix del riu Muní i dels seus afluents i que demostra l’error geogràfic amb què França basava les seves pretensions sobre la Guinea Espanyola.

Considerat pels seus coetanis un metge brillant, col·labora amb Jaume Ferran amb qui comparteix el seu interès per la tuberculosi i tema amb qual, el 1903, Pau Ferrer Piera es doctora a Madrid amb la tesi Importancia de la historia natural del bacilo tuberculoso y de su quimismo variable en la tuberculosis:contribución al concepto de esta enfermedad. El 1910, és nomenat president del Primer Congrés Nacional de Tuberculosi que se celebra a Barcelona. Però, abans, ja ha assistit al Congrés de la Tuberculosi de Londres del 1901 i, més endavant, juntament amb Ferran, són delegats oficials d'Espanya al Congrés Internacional contra la Tuberculosi d’Estrasburg del 1923.

El 1905, després de guanyar el concurs d’oposició a la plaça de professor auxiliar numerari de la càtedra de Patologia Mèdica que ostenta Antoni González Prats, Ferrer Piera ascendeix progressivament fins a ser nomenat encarregat de curs l‘any 1919, quan mor el professor Vallejo Lobon. Aquest mateix any, publica el seu llibre sobre semiologia pleuropulmonar. El 1920, Ferrer Piera es presenta a les oposicions convocades per cobrir les places de catedràtic de Patologia Mèdica de Barcelona, vacant per la mort de González Prats, i de Valladolid. Un dels opositors, Carlos Jiménez Díaz -que ha acabat la carrera només fa un any i que després serà l’home més important de la Medicina Interna espanyola- impugna sense èxit el resultat del concurs que dóna la càtedra de Barcelona a Ferrer Piera i la de Valladolid a Bañuelos, un gran internista. La impugnació obeeix a la consideració que Ferrer Piera és un recomanat d’Alexandre Lerroux, líder del Partit Republicà Radical, de qui és metge personal. Pau Ferrer fa una única incursió política quan es presenta com a candidat a diputat per Figueres amb Aliança d'Esquerres.

Bibliotecari de l’Institut Medicofarmacèutic, nomenat membre de la Comissió de Sanitat del Congrés de Foment de Treball Nacional per Espanya i Hispanoamèrica juntament amb Manuel Menacho i Josep Góngora l’any 1903, en els primers anys del segle XX, Pau Ferrer desenvolupa una intensa i diversa activitat d’investigació. Premi Garí de la Reial Acadèmia de Medicina de Barcelona per un estudi experimental i clínic de la verola en l’home i en els animals domèstics el 1898, és nomenat soci corresponent de la Reial Acadèmia. Introductor de les globulines en terapèutica, assaja en ell mateix la vacuna antipestosa i determina la dosi màxima per a l’home. Publica diferents treballs sobre la tuberculosi i és autor d’un Tratado de Patología y Clínica Médica, quatre volums que escriu en col·laboració amb Royo Vilanova. A més, juntament amb Joan Puig-Sureda i Ramon Jori, dirigeix la revista mensual Clínica Contemporánea.

El gener del 1924, és nomenat degà de la Facultat de Medicina pel Directori Militar però pot exercir el càrrec pocs mesos perquè mor el mes d’octubre, quan té 51 anys, dos mesos després de patir un atac de cor del qual aparentment s’està recuperant. Tot i així, Pau Ferrer gestiona diverses millores de la Facultat a Madrid i impulsa iniciatives com l’ampliació de la Biblioteca o la publicació de la Revista Médica de Barcelona, nomenant director el seu antic alumne intern Bel·larmí Rodríguez Arias, a qui també encarrega, acabat de tornar de París, la creació d’un nou Departament de Neurologia dins del Servei de Medicina Interna de l’Hospital Clínic que ell dirigeix.

Home polifacètic, a més de la seva gran afició al mar, és un virtuós del piano i la música li serveix per evadir-se dels problemes quotidians. Ferrer Piera es casa amb Maria Fernández de la Riva amb qui tenen quatre fills, un d’ells és Diego Ferrer F. de la Riva, metge i catedràtic de Medicina com el pare. El professor Pau Ferrer Piera va comptar entre els seus alumnes amb un molt apreciat, Joan Cuatrecasas Arumí, de qui es converteix en padrí científic, animant-lo a continuar la carrera universitària. Desgraciadament, a causa de la seva mort prematura, no arriba a veure el seu protegit convertit en catedràtic.

MBC