Biografia

Filla gran d’Antoni Bastard Valentí, i de Dolors Martí Roig, una família de petits industrials dedicada a les arts gràfiques que resideix en un primer pis del número 170 del carrer Aribau de Barcelona. Alumna brillant, Josepa Bastard fa els estudis primaris i la secundària al Col·legi Catalunya, titulant-se batxiller per l’Institut Provincial de Barcelona el 1924. Tot seguit, ingressa a la Universitat de Barcelona on, el 1925 obté el títol de Llevadora i, el 1930, es llicencia en Medicina i Cirurgia. El 1927, encara estudiant de Medicina, Josepa Bastard és vocal del Patronat Femení de les Sales de la Clínica Pediàtrica de l’Hospital Clínic de Barcelona, ens constituït a l’empara del catedràtic Andreu Martínez Vargas, amb qui la doctora Bastard s’especialitza en Pediatria i, també, en Ginecologia i Obstetrícia.

Amb registre al Col·legi de Metges de Barcelona i donada d’alta al Sindicat de Metges de Catalunya només acabar la carrera, Josepa Bastard exerceix la pràctica privada en una consulta que obre al pis 1r 1a del número 176 del carrer Casanova. Alhora és contractada com a metgessa de la Unió Cooperativista de Barcelona i, més endavant, té el despatx al principal segona del 96 de la Ronda de Sant Antoni.

A finals del 1936, Josepa Bastard que, és soltera, es troba entre un grup de dones que crea l’Institut de Dones Lliures, una institució on mestres i altres professionals imparteixen classes nocturnes a les dones treballadores. L’ensenyament es divideix en tres àmbits i els organitzen tres dones fins al desembre del 1937: el pedagògic a càrrec de Mercè Comaposada, l'orientació professional la dirigeix Josepa Bastard i l’entorn social, Llibertat Rodenas. Després, l’Institut es fusiona amb el Casal de la Dona Treballadora i assumeix Amparo Poch la direcció en solitari.

Si bé pràcticament no consta que Josepa Bastard tingui obra publicada sí que és palès el seu interès a divulgar la necessitat de formar les dones com fa amb la conferència sobre La Puericultura como complemento indispensable para la cultura general de la mujer que pronuncia al Casal de la Dona Treballadora.

Anteriorment, Josefa Bastard Martí ha començat a treballar com a metgessa de guàrdia matutina de l’Escola de Treball de Barcelona, edifici que es converteix en un apèndix de l’Hospital Clínic quan esclata la Guerra Civil. El 18 de juliol, l’Escola es converteix en una clínica que dirigeix Adolf Azoy amb Francesc Plet, Ramon Balius i Carles Soler-Dopff com a caps de Servei. A més, des del primer dia, té com a metges voluntaris a Josepa Bastard, Joaquim Alier, Pous, Segura i altres. Més endavant, esdevé membre del Consell Nacional de la Infància Evacuada, pertanyent al Ministeri d’Instrucció Pública i Sanitat. Ella assumeix les competències en aquesta matèria i, el juliol del 1938, encapçala una comitiva que es desplaça a La Garriga per inaugurar i regentar un Hospital Infantil que s’instal·la en una finca d’aquesta població vallesana destinada a l’acollida dels nens malalts procedents de les zones que va ocupant l’exèrcit sollevat.

Amb la derrota de la República, Josepa Bastard emprèn camí a l'exili i inicia un periple pel sud de França fins que s’estableix a Tolosa de Llenguadoc on el 1944, segons explica Jesús Maria Bellido, ella es troba entre “els metges de guerrillers” dels maquis espanyols -els combatents de rereguarda. d’incursió al sud de França. Josepa Bastard és present en l’acte de fundació de l’Agrupació de Guerrillers, entitat que crea l’Hospital Varsòvia de Tolosa.

Josepa Bastard compareix a l’Assemblea General que se celebra a la capital occitana del 21 al 22 d’abril del 1945, acte al qual assisteix una nombrosa representació mèdica catalana exiliada a França i on es funda l’Agrupació de Metges Catalans pro renovació de la Medicina que presideix Bellido. Té els doctors Viladric, Martí-Feced, Mestre-Puig i Torrubia com a membres de la seva junta mentre que la doctora Bastard queda adscrita a la Xarxa Territorial de París amb, entre altres, els metges Serra-Puig, Perramon Barnadas, Agustí, Estapé, Paulis i Colomer.

L’any 1946, acabada la Segona Guerra Mundial, juntament amb la seva germana Dolors i el seu cunyat -un militar republicà madrileny exiliat a França-, Josepa Bastard embarca cap a Veneçuela per establir-se a Caracas on sembla que no torna a exercir de metgessa, almenys professionalment. Tots tres viuen l’exili veneçolà fins al 1970, moment en què decideixen tornar a la península per establir-se a Madrid. Ja a Espanya, Josepa Bastard sol·licita un certificat de baixa al Col·legi de Metges de Barcelona on se li havia cursat “por desaparecida” el 1939. La intenció és cursar l'alta professional al Col·legi de Metges de Madrid on, finament, no arriba a exercir perquè -sembla que no van veure satisfetes les seves expectatives i els costava d'adaptar-se segons recorda la família- i tots tres decideixen tornar-s'en a Veneçuela on morirà sense que, per al moment, ens consti la data del seu traspàs.

MVR-MBC