Biografia

Fill de Màxim Perramon i Anna Barnadas, passa la infantesa a Camprodon on fa els estudis primaris per titular-se en batxiller a l’Institut de Figueres el 1914. Després, passa un temps al Seminari de Girona però deixa els estudis pel sacerdoci i comença la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona on es llicencia el 1926. Acabada la carrera, Sever Perramon opta per residir a Barcelona i, especialitzat en Oftalmologia, obre consulta al carrer de l’Espaseria núm. 1 on s’està fins al 1930 perquè trasllada el consultori a Jonqueres núm. 7.

Acèrrim catalanista, el setembre del 1924 és detingut acusat d’estar allistat a l’Exèrcit Català i d’haver participat en el Complot del Garraf, l’intent de regicidi del rei d'Espanya Alfons XIII que ha preparat l’organització clandestina La Bandera Negra, depenent d’Estat Català. Perramon, però, és alliberat per falta de proves el 6 de novembre del mateix any.

Lluitador incansable contra la Dictadura de Primo de Rivera, juntament amb l'advocat Josep Lluís Pujol Font (1901 – 1963), fill del metge Josep Pujol Capsada, que, més endavant, esdevé primer secretari general d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), editen la publicació clandestina Rebel·lió Catalana, capçalera que diu que s’imprimeix a París però que es fa a Catalunya. El 1930, havent dimitit el dictador, és un dels signants del Manifest als Joves de Catalunya amb el qual nombrosos representants del camp de l’educació promouen l’organització “Palestra” que pretén que els joves s’impliquin fermament en les conviccions patriòtiques.

Molt arrelat a Camprodon, el 1929 a la revsista local El Muntanyenc, Sever Perramon publica l’article titulat Una vegada era un pastor, on rememora la personalitat d’un personatge de Camprodon, Joan Isern, metge i botànic de Setcases del segle XIX que participa en una expedició científica pel Pacífic. Altres col·laboracions que Perramon fa en aquesta publicació, les signa amb el pseudònim “Vermònides”.

El 12 agost de 1936, com a membre del Comitè Central de les Milícies Antifeixistes i acompanyat de Jaume Aiguadé, Perramon fa una visita d’inspecció als Hospitals, Trens Sanitaris i Ambulàncies de Lleida, Barbastre, Serinyena i Tardienta. Després, és nomenat director de l'Hospital de la Creu Roja de Barcelona com a delegat del Consell de Sanitat de la Generalitat de Catalunya en representació d’ERC. És, també, metge del Sindicat de Cecs, l’organització precursora de l’actual ONCE que funda Roc Boronat, membre d’ERC.

Durant la Guerra Civil, Sever Perramon és militaritzat com a comandant metge provisional. Arran de la desfeta republicana, passa a l’exili a França i s’estableix a París. Després, quan comença la Segona Guerra Mundial, passa a residir a Brussel·les però el detenen els alemanys i l’internen al camp nazi de Buchenwald, a Alemanya. Al final de la guerra, és alliberat i retorna a París on, des del 1947, atén una consulta d’Oftalmologia i Medicina general al Dispensari d’Assistència Mèdica als Refugiats espanyols, centre en què també visiten els metges exiliats catalans Josep Bonifaci Mora, que s’encarrega de Nutrició i Diabetis, i Josep Pla Armengol, que ho fa de Tisiologia.

El 1945, quan surt del Camp de Concentració de Buchenwald, publica l’article L’home en els camps nazis a la revista Quaderns d’Estudis Polítics, Econòmics i Socials que s’edita a Perpinyà i que, probablement, és un dels primers treballs sobre els camps d’extermini nazis escrit en català.

Sever Perramon, que és un home compromès amb la nostra llengua, presenta la transcripció completa en Braille de L’Ortografia Catalana de Pompeu Fabra, un treball que realitza l’any 1933 perquè té un amic cec que vol aprendre a parlar i escriure el català perquè llavors el Braille només s’ensenyava en castellà. Perramon s’adona que aquest fet obliga les famílies catalanes a comunicar-se en castellà amb les persones cegues i pensa que amb la seva obra podrà revertir la situació. Desgraciadament, amb el trasbals de la guerra, aquest manuscrit es va perdre i no es conserva cap exemplar. Molts anys després, el 1980, vivint encara a París, publica Proverbis, Dites i Frases Fetes de la Llengua Catalana, una obra en què Perramon inclou 5000 mots i frases fetes que ha estat recollint al llarg de més de 30 anys.

MBC-MVR