Biografia

Es llicència en Medicina a la Universitat de Barcelona l’any 1931 i, aviat, es converteix en deixeble i col•laborador d'Emili Mira. Tres anys més tard, és assistent a l’Institut Pere Mata de Reus fins que, el 1936, ha de deixar la feina en ser mobilitzat per l’exèrcit republicà i passar la guerra com a tinent metge a Bellver de Cerdanya. Es casa amb Maria Teresa Aixalà aprofitant un permís d’un dia per baixar a Barcelona.

El febrer de 1939, travessa la frontera amb França amb l’esposa. Ben aviat, emigren a Veneçuela on ell troba feina com a metge de sanitat a l’extensa regió de Barlovento. Al cap de poc temps, se’n va a l’estat de Miranda per fer de metge i director de la colònia sanitària infantil de Los Teques. Aquí, l’any 1941, neix un dels seus fills, Roger Alier, historiador i prestigiós crític musical.

El 1944, Joaquim Alier és contractat com a professor de l’Institut Pedagògic de Caracas tot i que només s’hi està un any. Viatja als Estats Units, a Nova York i d’aquí es trasllada a la ciutat australiana de Brisbane al servei del govern d'Holanda Poc després, les autoritats holandeses li ofereixen la direcció -i l’única plaça de metge- de l’Hospital d’Hollàndia a Nova Guinea. Aquí, neix el seu fill petit, Carles, i s’hi està gairebé 3 anys fins que és ascendit i traslladat a l’illa de Java amb sis mesos de vacances pels tres anys treballats, que aprofita per tornar a Barcelona. El 1949, Alier esdevé sotsdirector de l’Hospital Neuropsiquiàtric de Jakarta, la capital d’Indonèsia. Alhora, també, exerceix com a psiquiatre en l’activitat privada. Quan els indonesis obtenen la independència (1950) i expulsen els holandesos, a finals del 1951, el metge català conserva la seva feina a l’hospital.

Malgrat la distància, Joaquim Alier manté els contactes amb Barcelona i, encara a l’estranger, ingressa a la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya com a membre corresponent (1951). El 1954, finalment, torna a Catalunya després d’una estada poc satisfactòria a Nova York en la que és metge al Creedmoor State Hospital a més de professor a la New School for Social Research i a la New York Private University. Instal•lat a Barcelona, obre una consulta privada i s’incorpora a l’Institut Psicotècnic de la Diputació de Barcelona. El 1961, és nomenat director de l’Institut Pere Mata de Reus. Uns anys més tard, en aquesta ciutat, hi mor sobtadament d'una trombosi cerebral.

MBC