Biografia

Fill d’un rellotger menorquí, es trasllada amb la seva família de Ciutadella a Felanitx, després a Palma i, finalment, a Barcelona el 1923. Els estius, Ignasi Ponsetí aprèn l’ofici del pare treballant al seu taller, pràctica que li dóna una gran destresa manual i una habilitat que li serà molt útil en la seva futura praxi mèdica. Fetes les primeres lletres a les illes, a l’Escola del carrer del Call i al Col·legi Catalunya de Pelai, esdevé un estudiant brillant de l’Institut Balmes on es titula com a Batxiller Universitari el 1930. Tot seguit, ingressa a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona becat per l’Ajuntament. Es llicència el 1936 pocs dies abans que esclati la Guerra Civil i, immediatament, s’incorpora voluntari a l’exèrcit republicà.

Format amb els catedràtics de Cirurgia de la Universitat Autònoma com Manuel Corachan, Josep Trueta i Joaquim Trias, entre altres, Ignasi Ponsentí és nomenat tinent de Sanitat i destinat al Front d’Aragó, a l’Institut Pere Mata de Reus convertit en Hospital de Sang on -com al Preventori de la Savinosa més tard- forma part de l’equip quirúrgic de Jimeno Vidal, mestre amb qui aprèn la tècnica de l’enguixat de Bohler, procediment que anys després li permet descartar la Cirurgia en el tractament del peu bot, substituint-la per un seguit d’enguixats setmanals i la col·locació d’una fèrula d’abducció. D’aquesta manera, es corregeix la deformació congènita que afecta ossos, muscles i tendons del peu per evitar que provoqui que aquest es corbi cap endins i cap avall, impedint que el nen camini. Ja, en el darrer any de conflicte bèl·lic, ascendeix a capità mèdic del Servei d’Ortopèdia i Fractures alhora que és traslladat a Barcelona, a l'Orfenat Ribas, per treballar al costat del cirurgià González Aguilar i el neurocirurgià Adolf Ley . En la seva autobiografia, Ponsetí recorda les visites que rebien del cirurgià Joaquim Trias i del traumatòleg Manuel Bastos per visitar els ferits més greus, que tot sovint, anaven seguides d’unes converses de sobretaula “molt estimulants”.

Al final de la Guerra, Ponsetí surt de Barcelona amb el tren que ha d’evacuar els ferits dels hospitals militars de la capital catalana però, a Girona, rep l’ordre de recollir els ferits de l’Hospital d’Olot amb una ambulància acompanyat d’un tinent metge, del comandant de Sanitat i d’un soldat que feia de xofer. La fugida d’aquests dos darrers mentre dormien, els obliga a traslladar la quarantena de ferits amb l’ajut dels contrabandistes de la zona, anant els més greus en cotxe, altres en mules i altres, a peu cap a l’exili. Passen a França per Prats de Molló on Ponsetí hi passa el primer mes atenent els ferits que han transportat fins allà, restant sota les ordres dels facultatius francesos que encara apliquen les tècniques de la Guerra Gran. Poc després, són traslladats a un magatzem d'Arles durant unes setmanes més fins que els envien a la Caserna de Marausant de Besiers, centre habilitat com a Hospital amb 300 llits, la majoria per als ferits i malalts infectats als camps de concentració atesos per metges i cirurgians francesos però, també, molts són exiliats com Ignasi Ponsetí, que visita malalts als camps i si els cal ingressar, ell mateix els trasllada a l’Hospital.

Sis mesos després, pot embarcar cap a Mèxic on fa de metge de família d’un poblet pròxim a la capital. Després de dos anys, el 1941, recomanat per un metge que ha conegut a l’exili mexicà, pot marxar als Estats Units. Ponsetí ingressa a la Universitat d’Iowa per estudiar Ortopèdia sota el mestratge d’Arthur Steindler de l’Hospital Universitari d’Iowa on ja s’hi quedarà la resta de la seva vida i acabarà dirigint un centre especialitzat en el tractament del peu bot. A l’inici de la seva estada a Iowa, veient els mals resultats de la Cirurgia d’aquesta patologia, proposa el seu nou tractament per guarir aquesta malaltia. Inicialment, aquest procediment -que es coneixerà com a mètode Ponsetí- és vist amb escepticisme però, uns anys més tard, és adoptat per tots els ortopedistes del món.

Altres investigacions de Ponsetí es centren en els trastorns ossis i articulars del creixement de l’esquelet congènits dels nens i, també, en la bioquímica del cartílag.

Ponsetí desenvolupa tota la seva carrera com ortopeda de la Universitat d’Iowa on és professor del Departament de Cirurgia Ortopèdica i on es crea el Ponsetí Clubfoot Treatment Center, dedicat a atendre malalts amb peu bot. Arribada la jubilació, Ponsetí és nomenat professor emèrit i continua visitant pacients fins a la seva mort.

Ignasi Ponsetí és objecte de nombrosos reconeixements, destacant la investidura doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona l’any 1984, la Medalla d’Or que li lliura l’Ajuntament de Ciutadella el 1985 i, també, a Palma de Mallorca, el Col.legi Oficial de Metges de Balears l'anomena col·legiat d'honor. L'any 2003, rep la més gran distinció dels Ortopedistes nord-americans: el 'Zimmer-AOA Award for Distinguished Contributions to Orthopedics” i, el 2007, se li atorga el CMN Miracle Award. Recentment, l’any 2014, Ciutadella commemora el centenari del seu naixement.

AFS