Biografia

Estudia el batxillerat a Girona i la carrera de Medicina a la Universitat de Barcelona. Es llicencia el 1884 i l’any següent obté el doctorat a Madrid. El 1886, per raons no ben determinades, emigra a l'Argentina i s’instal·la a la ciutat de Corrientes on assoleix un gran prestigi. Un any després, revalida el títol de Medicina i és metge de l’Hospital d’Homes de San Juan de Dios i, poc després, director de l’Hospital de Dones Juana Francisca Cabral.

Segurament, inspirat per l’existència d’una leproseria a Corrientes, Antoni B. Pont, com es coneix a Antoni Bonifaci Pont i Pell des de la seva arribada a l’Argentina, fa treballs sobre la lepra que tenen un gran impacte al país. Pel seu prestigi en la matèria, és nomenat delegat per la província de Corrientes al Congrés Nacional sobre la Lepra que se celebra a Buenos Aires el 1906 on, com a solució al problema nacional que comporta la lepra, proposa l’aïllament dels afectats per la malaltia en un sanatori a l’Illa Verde. El 1898, realitza uns estudis sobre la prevalença de la sífilis a Corrientes. Pont inicia una gran tasca divulgativa fent nombroses conferències didàctiques sobre aquest problema i defensant la legalització de la prostitució per reduir la incidència de malalties venèries.

Membre del Jurat d’Apelació del Consell d’Higiene Pública, Antoni B. Pont és designat president d’aquest Consell a principis del segle XX. El 1891, és metge de Policia de Buenos Aires i d’Higiene Pública i, ja el 1906, el Departament Nacional d’Higiene el designa metge en comissió de serveis per combatre l’epidèmia de còlera que s’estén per Mendoza, Riera Blanca i Rosario.

L’any 1910, ve a Catalunya per participar al Primer Congrès Español Internacional de la Tuberculosis que se celebra a Barcelona. Hi presenta un treball sobre La influencia de la higiene en la mortalidad por afecciones infectocontagiosas en la ciudad de Buenos Aires. Al mateix temps, aprofita el viatge per donar vàries conferències sobre la qualitat del cotó argentí -del què ell mateix n’és terratinent- i les oportunitats de negoci que es poden establir entre Amèrica del Sud i Espanya en la seva comercialització. L’any 1912 torna convidat per la nova Casa América per fer una conferència sobre el seu pla de colonització cotonera de l’Argentina, que desperta gran interès a la península. Aquest mateix any, Antoni B. Pont és elegit per acompanyar el secretari de Casa Amèrica, Rafael Vehils, en una visita empresarial i cultural a les capitals d’Uruguai, Paraguai i Argentina, anomenada “Misió Comercial a l’Amèrica del Sud”, que s’allarga fins ben entrat l’any 1913.

Col·laborador habitual de diverses publicacions mèdiques com Semaine Médicale de París o Semana Médica de Buenos Aires , a més d’enviar els seus articles regularment a la revista Mercurio de Barcelona i a Sol Ixent de Cadaqués, també, és fundador del diari El Progreso de Corrientes.

De fet, Antoni B. Pont des de 1912 torna cada any a Catalunya i s’integra plenament a la societat barcelonina. Forma part de la Junta del Reial Club Nàutic de Barcelona i estiueja cada any a la seva vila natal, a Cadaqués. Segons les cròniques locals, Antoni Bonifaci Pont exerceix de cadaquesenc. Sempre que pot, fa servir la seva influència i intervé per demanar millores viàries per a la comarca. L’any 1918, quan l’Empordà pateix una greu pandèmia de grip, exerceix de metge amb una gran dedicació al costat dels col·legues locals i d’un altre estiuejant a la vila, el barceloní Antoni Bartumeus. L’any després, Cadaqués li ret homenatge col·locant la placa amb el seu nom a una de les seves places.

A finals de la dècada dels anys 20, el doctor Pont obre l’Institut Vacunoteràpic de l’Empordà al carrer Casades de Codol de Figueres. És cap el 1930 quan, com sempre havia estat la seva intenció, s’instal·la definitivament a Barcelona, a un pis del número 102 de la Rambla de Catalunya. L’any 1931, Antoni B. Pont i Pell té un paper molt destacat en l’homenatge que es fa a Jaume Ferran i és l’encarregat de descobrir la làpida de bronze que li ofereixen al seu mausoleu els metges argentins.

Poc o gens se sap després de 1931, el Butlletí del Sindicat de Metges de Catalunya dóna de baixa el doctor Antoni B. Pont i Pell per ‘’desaparegut’’ i les biografies daten la seva mort entre 1944 i 1946 a l’Argentina.

MBC