Biografia

Fill més gran del barber sagnador Ramon Boniquet Cot, natural d’Oceja, població francesa de l’Alta Cerdanya, que s’estableix a Girona on treballa d’ajudant a la botiga d’un barber cirurgià i on es casa amb Carme Colobrans Gironès el 1855. A Girona és on, tres anys després, neix Josep Boniquet, quan el pare ja s’ha independitzat professionalment després d’obtenir el títol de barber sagnador i quan ja fa de dentista pel seu compte. El jove fa les primeres lletres i el batxiller a Girona i, el 1880, tota la família es trasllada a Barcelona on es llicencia en Medicina i Cirurgia l’any 1886. Tot seguit, ingressa a l’Hospital de la Santa Creu on, seguint l’exemple del pare des de bon començament, es dedica a l’Odontologia havent estat alumne intern iconogràfic. A més, ja metge, viatja a París per formar-se a l’Escola Dentària Roviron.

Josep Boniquet obre una consulta al número 2 del Passatge Madoz de la Plaça Reial on també hi estableix la seva residència fins al 1890 perquè passa a la mateixa Plaça Reial número 2. Més endavant, es trasllada al carrer de Pelai 34 i, posteriorment, a un pis principal del 620 de la Gran Via de les Corts Catalanes. Encara a Pelai, però, amb diferents peces anatòmiques, crea un Museu Estomatològic que s’ha conservat en part i s’exposa al Museu Odontològic situat al Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya. D’aquells casos clínics de pacients que ell considerava d'interès, en feia màscares de guix i, posteriorment, les pintava de color mirant de reflectir el que hi observava. A més, hi exposava mostres anatomopatològiques fent servir mitjans de conservació com la dissecació o el formol. El 1901, amb aquest mateix títol de Museo Estomatològic inicia la publicació d’uns cartells murals d'1,25 x 0,75 metres que imprimeix a 10 colors per representar gràficament les malalties de la boca i les seves complicacions. Inicialment, Josep Boniquet preveia la publicació de tres làmines anuals.

Membre de diverses societats com la Societat d’Higiene de Madrid de la que n'és soci corresponsal, de la Societat de I''‘École Dentaire' de París i del Cercle Odontològic de Catalunya, Josep Boniquet és també metge dentista de la Casa Municipal de la Misericòrdia de Barcelona així com de l’Asil de Sant Joan de Déu, als Tallers Salesians i, també, a la Casa de Curació de la Riera Alta número 26 on estableix una Clínica Odontològica per a les persones necessitades.

Josep Boniquet es converteix en un dels dentistes més acreditats del seu temps a Barcelona i domina diverses parcel·les de l’especialitat encara que, preferentment, es dedica a la profilaxi bucodental, aspecte sobre el qual publica diversos articles com la Higiene razonada de la boca, o sea consejos útiles para su conservación. Té gran interès i posa empeny en aconseguir que l’Odontologia es considerés una ciència, fermament convençut de la necessària divulgació dels coneixements tècnics així com de l’educació odontològica de la població en general. Des del 1901, assumeix la direcció de La Moderna Estomatologia, revista fundada per Lluís Subirana.

Entre altres destacades aportacions de Josep Boniquet, es troba la seva activitat en la Farmacologia odontològica i l’aplicació d’una fórmula magistral pel tractament de la pruïja i una altra per combatre el dolor durant l'erupció dentaria dels infants.

Josep Boniquet es casa dues vegades i té vuit fills, tres de la seva primera esposa, Antònia Jordi Ferreiro, gironina de qui enviuda el 1887 i cinc de la segona a qui també sobreviu, Maria Riera Vidal, filla d'una família de notables viticultors sitgetans que li obren les portes per accedir al grup de pintors que formen Miquel Utrillo, Ramon Casas i Santiago Rusiñol. En aquest ambient, Josep Boniquet desenvolupa les seves habilitats pictòriques i es converteix en un notable aquarel·lista. Així, el mes d’agost quan estiueja a Sitges, és quan pinta tots els seus quadres i els ven el setembre a París quan hi va per adquirir productes i instrumental odontològic i, també, per assistir a alguna reunió científica a les quals procura ser-hi per mantenir-se al dia de les novetats que es donen en l’especialitat.

Medalla de Plata d’Exposició d’Aragó del 1885 i Medalla d’Or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888, Josep Boniquet i Colobrans mor a Barcelona a causa d'una septicèmia que adquireix com a conseqüència d'un accident d’automòbil en xocar amb un tramvia quan circulava per Can Tunis. Un germà seu, també dentista que vivia Madrid va fer certes aportacions en el camp de I'Anestèsia aplicada a I'Odontologia. Després també són odontòlegs el seu fill Josep Boniquet Riera (Barcelona, 1901-1953) i el seu nét Josep Boniquet Alfonso (Barcelona, 1921-2006).

JMUT