Biografia

Neix a Girona, es el més gran dels quatre fills de Francesc Coll i d’Àngela Turbau. Estudia el batxillerat a l’institut de Girona, graduant-se amb premi extraordinari en Lletres i Ciències. L'any 1900, inicia la Carrera de Medicina a Barcelona i, quatre anys més tard, guanya un internat per oposició a la càtedra d’Anatomia del professor Planelles. Hi treballa fins al final de la seva llicenciatura el 30 de juny del 1907, també, amb la mateixa qualificació d’excel·lent.

Els estius, quan encara és estudiant, ajuda al qui anys més tard serà el seu sogre, l’oftalmòleg Bonaventura Carreres i Peralta. Acabada la carrera, el 1909, Francesc Coll i Turbau es doctora a Madrid amb la tesi El càncer y su tratamiento con la fulguración. Després, pensionat per la Junta Central d’Estudis, marxa a París per especialitzar-se en Cirurgia General i Ginecologia a la clínica del famós cirurgià Eugène-Louis Doyen (1859-1916) mentre treballa a l’Hospital Cochin. El 1914, el seu destacat expedient el fa mereixedor de la Creu d’Alfons XII.

L’any 1910, Coll i Turbau obre una clínica de Cirurgia General i malalties de dones al carrer de la Força. Dos anys després, un cop casat amb Maria Carreras Duran, la traspassa i l’obre a un edifici modernista de l’arquitecte Rafel Masó al centre de Girona. Anys després, el 1934, es constitueix la Clínica Girona. Compagina la seva tasca a la clínica privada amb l’exercici a l’Hospital Provincial on arriba a ser cap del Servei de Cirurgia i delegat del Cos Facultatiu. És, també, metge de la Beneficència Provincial de Girona i professor de l’Escola Normal de Girona.

Membre de l’Acadèmia de Ciències mèdiques, participà en el IV i VI Congrés de Metges I Biòlegs de Llengua Catalana, com a ponent i organitzador. És membre del consell de redacció de Medicina Catalana (1934-1936).

Una persona clau, indispensable e insubstituïble a les institucions professionals del seu temps, Francesc Coll i Turbau és president del Col·legi Oficial de Metges de Catalunya en una època de convivència entre els col·legis de les quatre províncies i el Sindicat de Metges de Catalunya, que és en plena expansió i on el doctor Coll hi té papers rellevants. Conseller del Sindicat, és president de la Mutual Mèdica de Catalunya i Balears i de la Caixa de Previsió.

Catalanista moderat, pertany a la Lliga Regionalista de Catalunya, partit amb el què arriba a tenir un alt càrrec a Girona i ocupa l’alcaldia de la ciutat en tres ocasions (1914-16), (1921-1923) i (1930-31), destacant per les reformes higienistes, urbanístiques i culturals que hi emprèn. El 1922, Coll i Turbau és empresonat durant mesos acusat de promoure actes autonomistes. L’any 1931, és nomenat subdelegat de Medicina del la Lliga.

El Dr. Coll exerceix la Medicina durant vint-i-cinc anys, fins als darrers dies de la seva vida. Mor el 14 de març de 1936 als quaranta-nou anys d'edat, víctima d'una pneumònia que s’encomana d'uns malalts de tifus exantemàtic, i és enterrat al panteó familiar de Lloret de Mar. Anys després, la ciutat de la que va ser batlle dóna el nom de Doctor Francesc Coll i Turbau a un dels seus carrers.

FXCC