Biografia

Estudiant a la Universitat de Barcelona, es llicencia en Medicina i Cirurgía l’any 1871 i comença a exercir com a metge a la vila d’Ascó, a la Ribera d´Ebre. Allí es casa en primeres núpcies amb Amalia Biarnés Alcoberro, amb qui té una única filla. Després d'enviudar, novament, es casa amb la germana de la seva primera dona, Rosa Biarnés, de qui té sis filles i un fill. El seu cunyat, Josep Miquel Biarnés és el rector d'Ascó i el propulsor de l'ampliació de l'església parroquial d'aquesta vila. Un germà més petit, Tomàs Agustí Salmons, neix a Ascó i es dedica a la judicatura.

Membre d'Agrupació Catalanista, el 1988, quan es redacta a Barcelona el Missatge a la Reina Regent Maria Cristina, Domènec Agustí Salmons és una de les 2601 persones d'arreu de Catalunya que el signen. El text, redactat per Àngel Guimerà amb un caràcter conservador, reclama la sobirania de la nació catalana en un model confederal similar al que existeix a l’Imperi Austrohongarès i reclama: l’oficialitat del català i l’ensenyament de la llengua catalana a l’escola, es defensa el dret civil propi i es rebutgen els partits polítics aleshores existents. A Madrid, el document es titlla d'extremista i el govern de l'Estat el refusa.

Com a metge i propietari rural, frustrat pel nul resultat aconseguit amb el Missatge a la Reina, Domènec Agustí Salmons es fa militant de la Unió Catalanista, grup polític que es funda el 1891 i que es converteix en una federació d’entitats catalanistes dirigida per l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner. Té l’objectiu de promoure actes de masses d'abast nacional i la voluntat de repetir-los anualment. Implicat també amb la professió mèdica i la seva regulació, Domènec Agustí es un dels membres fundadors que integren la Comissió Organitzadora del Col·legi Mèdic de la Província de Tarragona el 1898.

El març de 1892, a Manresa, se celebra la Primera Assemblea de la Unió Catalanista, presidida pel bisbe de Vic, Torres i Bages. És aquí on s’aproven les Bases de Manresa, que no són altra cosa que els principis per a una futura constitució política de la regió catalana. Les Bases de Manresa del 1892 plasmen el pensament catalanista conservador, tradicionalista i corporatiu. Recullen els principis del catalanisme polític i expressen el paper que Catalunya havia de tenir en la política espanyola. El document resultant de l’Assemblea no va ser considerat pel govern central perquè venia a constituir-se en un desafiament inadmissible per a l’Estat espanyol, centralista i uniformista, contrari a les demandes que es feien com, entre altres, la presència del català com a única llengua oficial, la dependència directa de l’ordre públic del poder regional i competències exclusives en el control de les finances i del sistema tributari, l’educació i la iniciativa legislativa.

D'entre els 243 delegats signants de les Bases de Manresa, 22 són metges i un d’ells és Domènec Agustí Salmons, el metge d’Ascó. Hi ha també un altre facultatiu riberenc que és el metge de Garcia, Enric-Octavi Raduà. Com a delegat de la Unió Catalanista, Domènec Agustí assisteix també a les Assemblees de Reus el 1893 i de Balaguer el 1894, reunió aquesta darrera on es reclama la Tributació i la Hisenda pròpies i es reivindica l’autonomia fiscal. Igualment intervé en l’Assemblea d'Olot del 1895 i és delegat a les reunions de Terrassa el 1901 i de Barcelona el 1904.

Gran afeccionat a la música, Domènec Agustí Salmons ensenya solfeig alhora que dirigeix un conjunt orquestral i organitza un grup de caramelles a la vila d’Ascó.

TPD